24 Mai 2008 Mitja muntanya i familiar
Visitar el punt més alt del Pirineu sempre té el seu encant. El nostre grup format per : Montse, LLuís, Cesc, Ciber, Rafel, Miquel, Jesús, Rafa, Carles i Pere, reflectia una barreja d'experiència i ganes d'assolir per primer cop aquest cim.
Després de 5 hores de cotxe fins a Benasc, plantar les tendes, fer nit al Pla de Senarta havent sopat unes bones botifarres de Graus regades amb vi de Can Sais de Vall-llobrega,ens toca llevar-nos a les 4 del matí. Cal preparar la motxilla i esmorzar abans que arribi l'autocar a les 5:15 hores. La quantitat de gent ens fa dubtar si tindrem lloc, donat que ve des de Benasc però finalment en venen 2 i no tenim problemes de places. La pista de Vallibierna que puja fins el refugi de pescadores la fem en uns 40 minuts (8,5 €).
Són les 6:30 hores i des d´aquí carreguem l'equip remuntant el camí cap els ibons de coronas. Veiem sortir el sol pel damunt dels cims de Vallibierna i Culebras. Fem una aturada davant del pic d´Aragüells i la cresta de Cregüeña que el segueix, per posar-nos els paraneus. Una mica més endavant ens calcem els grampons tot i que la neu és força toba, però el pendent comença a pujar.
Seguim fins a vorejar el llac de Coronas,tot passant sota la cresta del medio i plantar-nos al punt on farem 2 grups. L'un anirà pel coll de Coronas i l'altre per la canal Estasen per tal de trobar-nos al cim de l'Aneto.
El grup de Coronas (Montse, Cesc, LLuís, Carles i Pere) puja fins el coll del mateix nom passant per un darrer tram de roques.Des d'aquí ens juntem amb tots els grups que venen per la glacera de l'Aneto des del Portillón. Cal vorejar la punta Oliveras i fer el darrer tram de pujada fins arribar al pas de Mahoma on el col.lapse de gent és considerable. Després de travessar-lo sense problemes arribem a la creu de l'Aneto.
El grup del corredor Estasen (Ciber, Rafel, Miquel, Jesús i Rafa) comença a fer l´ascensió per aquesta via que presenta seccions de fins a 45º i es bifurca a mig camí, amb diverses possibilitats d'arribada al capdamunt. L'estat de la neu és bo i no tenen dificultats per completar el recorregut.
Després de retrobar-nos al cim de 3.404 m., fer les fotos obligades i tornar a passar pel pas de mahoma amb importants retencions humanes, davallem per la glacera de l'Aneto fins el Pla d'Aigualluts.
En Miquel i en Jesús baixen esquiant i la resta anem seguint la seva traça. En arribar a l'esplanada d'Aigualluts arriba una "agradable" sorpresa, donat que ens hem de descalçar per travessar el rierol. Tenim la sensació que l'aigua del desglaç ens clava agulles els peus, però tothom passa sense més.
Arribem a l'àrea de la Besurta després de 11 hores de camí. Agafem el bus de les 18 hores (2,40€) que porta a l'aparcament de vehicles. Des d'aquí els 3 companys conductors s'espabilen per trobar algú que els porti fins el Pla de Senarta per anar a buscar els nostres cotxes i recollir a la resta del grup.
Una bona dutxa amb aigua calenta i el sopar a Benasc ens fan recuperar del cansament acumulat. La matinada ens reserva una tempesta amb pedregada inclosa, que fa que acabem la nostra estada una mica remullats.
