Écrins 2008

Degut a l'estat físic de molts dels nostres companys, vam variar el lloc d'estada previst als Alps durant la darrera setmana d´agost del 2008. De tota manera el Massís dels Écrins a la regió francesa dels Hautes-alpes, té personalitat pròpia (2 cims de 4.000 metres i més de 100 cims de 3.000 metres) i no té res a envejar a d'altres zones properes.

Després de 7 hores de viatge fins al poble d'Ailefroide (uns kms abans d'arribar a Briançon), vam fer nit al refugi Cézanne (1.874 m.), situat al Pré de Madame Carle. Aquesta és una de les entrades del Parc Nacional dels Écrins. 

L'endemà ens esperava l'aproximació fins el refugi dels Écrins amb uns 1.300 metres de pujada.El camí d'accés remunta la vall glacial i és molt concorregut fins arribar al refugi Glacier Blanc (2.550 m.)en 1 hora i mitja.

Aquest refugi es troba al peu del Glacier Blanc, just després del petit refugi Tuckett que ha estat reconstruit És a partir d'aquest punt on es fa la selecció entre turistes i alpinistes. Ens aturem aquí per menjar, reservar nit pel dia següent i gaudir del paisatge En aquest punt les vistes del Mont Pelvoux, l es Agneaux i el Glacier Blanc són excepcionals. Seguim pujant al costat de la gran llengua glaciar per un camí una mica trenca-cames, seguint les fites de pedra i els senyals blancs fins a trobar-nos en l'obligació de seguir per la gelera. Hi ha gent que l'agafa més avall, però està molt clivellada i sembla poc segura. La travessem durant uns 15 minuts i començem a veure l'espectacular visió del Dôme de Niege i la Barre des Écrins.

Arribats a aquest punt només ens resta una pujada pronunciada fins dalt l'esperó on es troba situat el refugi dels Écrins (3.170 m.). Han estat 2 hores i mitja des del refugi del Glacier Blanc. No hi ha massa gent, la meitat de la seva capacitat,això ens deixa moure amb més espai.

Aprofitem per deixar-ho tot llest abans del sopar. A les 18,30 hores ens serveixen el sopar i ja veiem quins seran els nostres companys d'ascensió per a l'endemà. Cap a les 8 anem a dormir. A les 3,30 hores del matí ens llevem i després d'un bon esmorzar ens preparem per encarar els cims de la Barre i el Dôme de Niege. Finalment tan sols un de nosaltres farà l'intent, la qual cosa fa que s'afegeixi amb una cordada irlandesa formada per 2 guies i 3 clients que volen fer el seu primer 4.000. El grup surt tard, donat que són les 4,45 hores i el ritme és baix. Això fa que ens hi passem molta estona. Travessem tota la gelera durant 1 hora fins al peu del seracs penjants. Aquest és un dels trams més compromesos degut el pendent i a la possible caiguda de trossos de gel. El passem sense problemes per seguir remuntant de dreta a esquerra evitant i saltant les esquerdes que anem trobant.

Arribem a la part alta de la rimaia i la voregem de dreta a esquerra fins arribar a la bretxa de Lory. A partir d'aquí el pendent es torna més dret i cal anar amb compte de no reslliscar. Després d´una curta secció gelada arriben al damunt del Dôme de Niege (4.015m.) a les 9,45 hores. Tot plegat 5 hores d'ascensió glaciar. Tothom està molt content,sobre tot,les noies irlandeses que assoleixen el seu primer 4.000.  

No ens plantegem la crestejada fins al capdamunt de la Barre des Écrins (4.102m.) donat que és molt tard i cal passar d'hora la glacera de tornada. Davallem altra cop encordats anant amb compte en els passos més exposats. Un cop superat el tram de perill per caiguda de seracs, s'acaba el pendent i tornem a trepitjar el gran Glacier Blanc 2 hores després de fer cim. Seguim baixant fins arribar al peu del refugi,on ens acomiadem dels companys de cordada irlandesos que tornen cap a baix. Són les 2 de la tarda quan arribem al refugi dels Écrins, 4 hores després d'haver fet cim. 

Donant la volta al massís dels Écrins podem  trobar els cims de la Meije (3.986m.) o la cara nord des Agneaux, així com els ports mítics del Tour de França (col du Galivier, l'Alpe d'Huez).

Tota aquesta zona bé mereix una visita d'uns quants dies per poder-ne gaudir prou.