4 Octubre 2012 Bicicleta muntanya
Ruta circular visitant cims,cales i coves amb una distància d´uns 35 km,un desnivell de 1.500m i que es va cobrir ens unes 11,30 hores,aturant-nos 2 vegades(1 hora) per menjar.
Aquesta excursió pretén recórrer el massís de forma circular, resseguint-lo en sentit contrari a les agulles del rellotge, assolint els seus cims principals i visitant les seves cales, algunes de les coves arqueològiques i altres elements patrimonials propers al circuit.
Pel que fa el temps de pas :
Vam sortir a les 7h des de Sobrestany i a les 8h arribàvem al cim de la muntanya d´Ullà.Vam arribar a les 9h al Castell del Montgrí.a les 10h érem al Coll de les Sorres esmorzant.Després a les 12h ens trobàvem a la carretera que mena cap a l´Estartit i també porta a la Roca Maura.Cap a les 15h dinàvem al costat de les bateries de la base militar de Montgó.Finalment,cap a les 18,30h som altre cop a Sobrestany.
Introducció :
El Massís del Montgrí de naturalesa calcària, és el residu d’un relleu cretaci primitiu i constitueix un bloc aïllat enmig de la plana al·luvial i marjalenca. Forma part de la Serralada Litoral Catalana. Està situat entre les comarques de l’Alt i del Baix Empordà i separa el Golf de Roses i el de Pals-Ter. Té una extensió de més de 2.300 ha i 8 Km de longitud. Està distribuït entre els municipis de Bellcaire d’Empordà, l’Escala, Ullà i Torroella de Montgrí. Els seus principals cims, d’alçada més aviat modesta, estan situats al límit sud i pràcticament alineats en sentit oest/est, hi destaquen: el Puig Rodó (276 m),el Puig Anill (308 m), el Puig del Castell (303 m), el Mont Plà (310 m.), el Tossal Gros (159 m.), la Torre Moratxa (220 m.) i la Roca Maura (226 m.).La prolongació més oriental del massís, ja dins el mar,està formada per l’arxipèlag de les Illes Medes. La banda nord del massís constitueix un altiplà, anomenat la Muntanya Gran, d’uns 100 m. d’alçada amb alguns cims menors (Puig de la Palma, Puig Torró, Puig de la Reina, Puig d’en Lleial, Puig Llebrer, etc.), aquest relleu acaba de forma abrupta sobre el mar, amb impressionants penya-segats, en alguns llocs de fins a 100 m. de desnivell i que els fan únics al llarg de tot el litoral català. També s’hi troven nombroses coves i dolines, fruit de la seva composició calcària
Descripció de la travessa :
Iniciem el recorregut a Sobrestany, poble situat a l´extrem septentrional del municipi de Torroella de Montgrí. Seguim la carretera en direcció a Bellcaire, als 600 m. aproximadament, tombem a l’esquerra passant pel costat d’unes cases, anem pujant fins que arribem a unes granjes semi-abandonades (0,950 Km). Agafem un corriol que mostra el pas continuat de ramats de cabres i ovelles. Assolim la carena (1,730 Km). Creuem una pista que porta al Puig de les Cogullades i davallem pel còrrec d’en Valià fins arribar a una plantació d’oliveres , a continuació creuem la pista que duu a l’ermita de Santa Caterina (2,440 Km), passem pel costat de les restes d’un forn de calç i anem seguint per qualsevol dels corriols que s’enfilen primer cap el Puig Rodó i seguidament al Puig Anill (vèrtex geodèsic)(4,240 Km). Anem baixant i ens decantem per la dreta fins l’entrada del Cau del Duc d’Ullà (4,580 Km). És una cova cárstica d’ocupació paleolítica. Les primeres mencions d’aquest lloc d’interés arqueológic corresponent al 1922 per Matíes Pallarès i Lluís Pericot. L’entrada és rodona d’uns 2 m. de diàmetre.Un cop vista aquesta cova ens apropem al Coll de la Creu (5,120 Km).
Busquem un pas per una lleixa a mitjana alçada que ens duu al Cau del Duc (5,880 Km). És tracta d’un abric rocós que fou ocupat per homínids durant el Paleolític. Dins la cova es va trobar el Pic del Montgrí. Les primeres excavacions foren realitzades per Lluís Pericot i Matíes Pallarès al 1922. Té una volta de 8 m d’alçaria i una fondària de 20 m. Reculem uns metres i grimpem una mica per pujar cap el Castell del Montgrí (6,290 Km). Ens enfilem a les seves muralles per contemplar l’esplèndida panoràmica als quatre punts cardinals, És una fortificació militar feta constuïr entre 1294 i 1301 per rei Jaume II, com a prova de força pel seu enfrontament amb el compte Ponç V d’Empúries. La seva arquitectura és de planta cuadrada (31 m. de costat) amb quatre torres cilíndriques adossades a cadascun dels seus angles. Els murs assoleixen uns 13 m. d’alçària i disposa de fossat i cisterna. Abandonat des de 1472. Consolidat I restaurat el 1988. Sortim del castell I anem seguin les marques de GR fins el Coll d’en Garrigàs (6,690 Km). Proseguim per enfilar-nos al cim del Montplà (7,240 Km).
Anem carenant fins que veiem unes fites a l’esquerra que porten al Cau de les Dents ( 7,670 Km). Aquest és el punt on veurem l’ermita de Santa Caterina més aprop, també bona part del recorregut fet fins ara. És tracta d’un cau d’ús sepulcral col·lectiu del período Neolític fins el Bronze final. L’entrada amida uns 5 m. d’amplada per 1,30 d’alçada en el punt més alt amb una fondària de 2 a 3 m. Quan arribem a la caseta de guaita forestal, ens decantem a l’esquerra fins el Coll de les Fites, lloc on sol estar tapissat d’ orquídies blavoses (8,420 Km). Proseguim baixant ara cap a la dreta per pasar pel costat del Mas Reguinell (8,920 Km). De forma rectangular, mostra en el seu interior, cap a ponent, una filera d’arcades que van de nord a sud. Per camí planer arribem al Coll de les Sorres o d’Empúries (9,460 Km). Indret amb taules i font, lloc ideal per fer-hi esmorzars o berenars. Seguim recte per asfalt fins el dipósit de les aigües de la urbanització Torre Vella (10,010 Km). Agafem la Ruta del Vent una petita estona, trobem el forn de calç d’en Busqueta (10,840 Km), després la Barraca del Camp d’en Busqueta (10,950 Km), aprop adossada a l’aixart una altra barraca, proseguim per camí planer sota la pineda fins la Barraca d’en Ricardo Major (11,430 Km).
Al cap de poc trobem un filat a la dreta, punt d’inici d’un corriol poc definit enmig la garriga que duu al Cau del Tossal Gros, és cuestió d’un moment la seva visita (12,410 Km). És un avenç obert en les calcàries cretàciques. Va ésser usat com a cova sepulcral durant el Neolític final i el Calcolític. La seva entrada va ésser modificada, per fer-la més monumental, amb l’afegit d’una construcció megalítica amb túmul.Les primeres intervencions arqueològiques foren dutes a terme per Lluís Pericot, Pere Bosch Gimpera i Lluís Esteva. Disposa d’una gran sala d’uns 16 m. de llarg per uns 3 o 5 d’ample segons l’indret. Desfem el corriol fins el filat i continuem per pista,trobem la Barraca d’en Caner, un xic enrunada, (12,950 Km). Tombem per la pista de la dreta i al poc girem a l’esquerra i ens enfilem per corriol a la Torre Moratxa (13,350 Km). Torre cilíndrica o lleugerament troncocónica. Era una torre de senyals en temps de la piratería. L’alçada máxima no sobrepassa els 3 m.
Proseguim fins la Roca Maura (vèrtex geodèsic) (13,940 Km)vista esplèndida del’Estartit i les Medes. Del costat de les antenes surt un corriol que devalla a la carretera l’Estartit – l’Escala, La creuem pel lloc anemenat Salt de l’Euga (14,570 Km). Planejem per sota la pineda fins una espècie de balconada sobre l’Estartit i la badia de Pals. Trobem un trencall per l’esquerra que seguim en forta pujada (15,090 Km). Pasem pel costat de dos grans fites, a tocar el límit de l’antiga base americana “Loran” (15,690 Km). Sempre planejant arribem en pocs minuts al Cap de la Barra (16,350 Km), 80 m. per sota dels nostres peus , La Bleda, devant nostra la Meda Gran i el Medellot, uns metres cap l’interior una retxa tenca el pas del Pou de la Calella (16,450 Km). És l’avenc més profund i extens del massís. Té una fondària máxima de 55m.Està formada per 3 pous comunicats per una galería i una xemeneia. A partir d’aquí iniciem un puja i baixa per assolir les diferents cales.
La primera és la Cala Calella (16,990 Km). Un camí s’enfila cap el nord i voreja pins i blocs de pedra, el seguim, arribem a un planer amb vistes del Cap d’Ultrera, ara baixem per un còrrec que duu a la Cala Falaguer (17,980 Km). Ens enfilem per l’altra vertent seguin un corriol sinuós cap a l’est. Situats a dalt del Cap d’Ultrera (18,670 Km), les vistes són de postal, sobre tot la de la Foradada i la costa nord. En aquest indret els dies de tramuntana, el vent bufa d’allò més, prova d’aquest ambient hostil, la tenim en els pins, que viuen completament ajaguts al terra. Busquem un pas pel mig de matolls i alguns pins per anar a la recerca d’unes fites que porten a una pista amb poste de sender local (19,660 Km).Uns metres més endevant a tocar el camí, hi ha el Cau de l’Avi Company (19,750 Km). És una cova petita en forma de L, d’uns 2 m tant debaixada com de profunditat. Anem baixant pel còrrec que desemboca a la Cala Pedrosa (20,490 Km ). Pedregosa tal com indica el seu nom, fa aproximadament 10 m d’ample per un centenar de llarg. Pujem dirección nord fins un mirador perfecta de la Foradada (20,740 Km ), el Pou de la Pedrosa queda a uns 15 m del camí, de forma acampanada i 10 m de fondària, l’entrada és estreta d’uns 60 cm de boca.
Anem pujant progressivament, i al capdamunt trobem un camí ample amb indicador de sender local (21.350 Km). Continuem deforma planera i després de baixada arribem a la Cala Ferriola (22,490 Km). Proseguim pel còrrec ombrivol i exuberant de vegetació, que al poc es torna corriol de pujada assolejat, el qual ens duu a um camí de carro que per sota pins blancs i oliverons empalma amb el GR-92 (23,620 Km). Seguim aquesta ampla pista que travessa tota la Muntanya Gran fins les Bateries de la Base militar de Montgó (24,830 Km). Gran zona d’emplaçaments de canons antigament comunicats per galeries. En tot moment sense deixar el GR ens apropem fins la Punta Ventosa (26,570 Km), la vista és espectacular : Punta Milà, Cala Montgó, Golf de Roses…Ja de baixada pasem pel costat d’una garita de vigilància (26,990 Km), al seu darrera a tocar el mar hi ha la Cova de la Sal. Proseguim per damunt els penya-segats pasant pels Crestats i els Refrescadors fins que arribem a la platja de la Cala Montgó (28,430 Km). Aquesta cala, oberta cap a llevant, està abrigada per dues línies muntanyoses que segueixen paral·leles el seu litoral, amb unes dimensions de 800 x 900 m és l’accident més important de la façana litoral, hi ha la hipòtesi que fos una antiga dolina enfonsada, inundada pel mar i engrandida per l’erosió marina. Al començament del carrer Tamariu, deixem el GR i girem a l’esquerra per continuar per una pineda aprop del Cámping Neus (28,940 Km). Creuem la carretera que porta a les bateries de Montgó fins trobar un indicador del Camí dels Termes (29,460 Km).
Anem per aquest nou sender fins l’entrada del carrer Sant Briu (30.960 Km). Ara tonbem a l’esquerra i proseguim per sota dels pins mig cremats des de l’incendi de l’any 2001. Poc abans d’ arribar a una barraca d’arquitectura típica de la zona (31,750 Km), girem a la dreta amb una mica de pujantó i pel costat del Puig Llebret ens acostem a l’esglèsia de Santa Maria del Palau (32,130 Km). És tacta d’un temple d’una sola nau, de planta rectangular, sense absis destacat. Correspont a un tipus de petites esglèsies de clara influencia cistercenca que representan la transició del romànic al gòtic a l’Empordà.És considera del segle XIII avançat. Sortint d’aquest indret girem al primer trencant a l’esquerra, després a la dreta i una altra vegada a la dreta, arribant al costat del Mas Cremat (33,220 Km). Fem un gir a l’esquerra i per un camí per sota la pineda, sortim a descampats i a una pista molt més ampla (33,690 Km). Aquesta carretera de terra, seguin-la per l’esquerra ens apropa a la Torre Ferrana (34,410 Km). Mas del segle XV amb torre cuadrada del XVI-XVII, avui convertida en casa de colònies. Només ens mena una recta per sota els plataners, pasant pel costat de les abandonades instalacions del Park Animal de Sobrestany per ésser de nou al principi i final d’aquest llarg recorregut.
Remi Serra
