12 Gener 2025 Mitja muntanya i familiar
El diumenge 06-04-2025 ens ha regalat un dia primaveral, enfilant-se el termòmetre fins els 27ºC. Després de dues setmanes de pluges continuades i, fins i tot abundants, que han regat el país i han aconseguit fer créixer els embassaments; teníem un gran repte al davant: La sortida-homenatge amb motiu dels 80 anys del nostre company Francesc Xavier Gregori.
No ha estat un aniversari qualsevol i aquesta efemèride no ens ha passat per alt. Hem pensat que la millor manera de celebrar-ho era convidant-lo a fer el que ha fet tota la vida, trepitjar territori. Com que és molt de la broma, li hem trobat una sortida a mida que no l'ha deixat indiferent, el puig de Sant Gregori. Hem volgut acompanyar-lo amb una sortida de penitència massiva i un recorregut a l'abast de la majoria. Eren 16km o 11km amb uns 900m i 600m de desnivell respectivament. Ens hem trobat gran part de l'itinerari balisat amb els senyals d'una marxa popular que coincidia amb la nostra.
La processó ha aplegat 25 persones, 4 eren del Centre Excursionista de Catalunya(CEC) on el nostre penitent en cap s'hi va estar més de 40 anys. El recorregut començava escalfant motors amb el nostre amfitrió al capdavant, prop de Can Vinyes a La Cellera, mas de l'il·lustre metge i reconegut micòleg Joaquim Codina Vinyes. La comitiva va passar pel davant de les restes d'una antiga ferreria i van anar guanyant alçada a un ritme suau, amb vistes del meandre del Pasteral. Arribàrem a la Font del Bassi, un indret on la ploguda ha fet rajar un bon toll d'aigua, i està proveït amb bancs i barbacoa. Continuàrem amunt a un ritme desenfrenat, tot i això, haguéssim volgut relaxar-nos fent un mos en arribar al Cim de La Mamella, a tocar del mas de Can Torre. Però uns ocupes, que van acabar identificant-se com els propietaris del mas, ens ho van impedir, tot i les intenses negociacions per deixar-nos passar.
Hem prosseguit aquest via crucis superant el mas del Gornés i deixant enrere la font del mateix nom. En trobar el desviament indicant la Font de Can Nofre i del Morrofred, ara si hem aprofitat per repossar forces.
Poc després arribàrem a una cruïlla de camins,punt clau de l'itinerari, senyalitzada amb uns indicadors. Els qui anaven una mica justos, no hem volgut que s'hi deixessin la carcanada i han retallat 5km, estalviant-se l'anada i tornada fins al Puig de Sant Gregori. Amb els 14 més valents i el nostre homenatjat a les últimes hem seguit fins el mas de Can Serra. Aquí hem volgut veure si encara reia... Ja sabeu la dita: On s'enterra? A Can Serra! Com que encara es bellugava, l'hem volgut enllestir tot i els renecs, amb la forta pujada que ens havia de portar al cim de Sant Gregori(1.091m). Tot seguit, davallàrem una mica fins assolir l'esplanada de l'Ermita de Sant Gregori i la Piràmide-refugi del mateix nom. Volíem aprofitar l'indret, si encara respirava, per celebrar-hi una beatificació exprés amb el seu patró presidint l'acte. Sigui com sigui, vam retornar fins la cruïlla abans esmentada on es podia escurçar el recorregut. A partir d'aquest punt ens vam deixar endur camí avall fins el cim del Puigdefrou(838m). Aquest lloc és un santuari pels parapentistes coronat amb una majestuosa creu de fusta de 15m d'alçada. Embadalits amb les vistes de 360 graus, havíem d'optar per estimbar-lo rampa avall o carregar-li la creu a les espatlles. Escollida aquesta darrera opció, l'havíem de deixar anar en una baixada vertiginosa per corriols estrets que travessen la pista, fins retornar al punt d'inici. Malgrat tot, si encara ens arribava viu, estava previst canviar d'estratègia i mirar de rematar-lo amb un àpat pantagruèlic. Per aquest motiu hem acabat tots junts la jornada amb un dinar al restaurant Can Quer de La Cellera de Ter.
