9 Novembre 2025 Mitja muntanya i familiar
Una setmana molt generosa en pluja i neu, amb registres superiors els 200l/m2 al nostre municipi, ens tenia reservada una sorpresa a la part alta de les cingleres de Sadernes. El grup coordinat per en Joan Ferrer sortia del pàrquing poc després de les 9h. Seguim la pista paral·lela al curs de la Riera de Sant Aniol, que baixava carregada, fins l'inici del corriol a mà dreta que s'enfila cap a la cinglera de Gitarriu. Gairebé a peu de paret travessem alguna tartera amb les primeres restes de la nevada de la nit anterior. Tot i que l'itinerari preveia seguir pel Pas del Cabró, amb bon criteri l'estat de la via ens va fer desistir. L'alternativa era anar flanquejant l'immens rocam fins a assolir ens unes 3 hores el cim del Treu Petit(980m). Les vistes des d'aquesta atalaia són excepcionals. Talaixà en la llunyania, Sant Feliu de Riu força avall, el Bassegoda i el Comanegra colgats de neu i tota la panoràmica del Pirineu emblanquinat, ens omplen els sentits. Donat que encara és d'hora, després de fer una queixalada, decidim seguir fins el Treu Gros. Tot i estar previst, no ho farem carenejant donada l'abundant presència de neu a la roca. Anem a cercar el camí, travessant una continua cortina d'aigua provinent del desglaç de la neu penjada als arbres. Tot i trobar un parell de marques blaves, la copiosa nevada de seguida ens fa perdre la traça. Això ens obliga a tantejar el terreny, fent un camp a través buscant el pas més evident.
Finalment, després de molta estona fent de senglars, albirem el que sembla ser el cim del Treu Gros(1200m). Ara ja veiem la vessant nord, per on davallem amb un bon toll de neu per anar a trobar la pista que ve del Coll de Faja. En aquest punt la seguim, girant en direcció sud fins trobar la creu i les senyalitzacions indicatives del mateix. Poc després ens trobem amb l'Ermita de Sant Andreu de Gitarriu i el mas del Serradell. A partir d'aquest indret les restes de la nevada desapareixen, superem les restes del mas de Can Cofí i en poc temps arribem a l'Hostal de Sadernes. Arribem xops de cap a peus, però amb la satisfacció d'haver gaudit d'una jornada inesperada i força inusual en aquesta zona de l'Alta Garrotxa.
Han estat poc més de 7 hores amb uns 13km i 1000 metres de desnivell. Després de posar-nos roba eixuta, els que en portàvem, tocava reposar forces. Vam gaudir amb una bona taula d'embotits i pa amb tomata, regada amb cervesa artesana.
De ben segur recordarem sempre aquesta experiència.
