4 Setembre 2006 Alta muntanya esquí i raquetes
Sortim del poble de Randa(1.410m) enfilant les primeres rampes que ja no ens deixaran fins arribar al refugi.Encara tenim ben viu el trajecte en cotxe del dia anterior fins a Chamonix, sota una tempesta de pluja i llamps. Avui sembla que els núvols ens volen donar una treva,tot i fer-nos costat tot el camí. Seguim els senyals blancs i blaus i les fletxes,agafant-nos quan cal a tota mena de passamans, esglaons,escales i cordes que equipen els passos més exposats.
Després de 4 hores i mitja arribem al Domhütte(2.940m) encapçalats en tot moment per en David,un alpinista novell de 9 anys,que ens ha fet suar de valent.El mal temps d´aquests darrers dies ha fet que ens trobem gairebé sols al refugi,on només hi ha 2 o 3 grups més.
Coneixedors de l´exigència dels Alps,decidim agafar-nos l´endemà com a dia d´aclimatació i de reconeixement de la ruta. Això ens dóna més marge per a la consolidació de la neu caiguda. Al vespre,després d´assaborir un bon sopar envoltats de força gent arribada durant tot el dia,intentem dormir unes hores fins que l´inconfusible . “ Morgen, morgen “ ens fa llevar a les 3 del matí.
Un cop esmorzats,comencem l´ascensió passades les 4 al darrera de la majoria de grups. Fem 2 cordades (Joan,Josep i Pere) i (Lluís i Zisko) per travessar la glacera Festi i arribar al peu del Festijoch. Aquí veiem l´altra gent progressant,i fins i tot ens envien un “regalet” en forma de roca que ens passa molt a prop.Ens costa superar aquest pas de grau II situat a més de 3.700 metres.Està equipat amb cordes i per accedir al coll posterior cal fer un petit ràpel.
En aquest punt seguim la ruta normal i canvien cap a la glacera Hohberg,vorejant a certa distància uns seracs amenaçadors. Anem remuntant per la neu en bones condicions. Ens aturem per menjar i reposar forces i aquí comencem a creuar-nos amb les cordades que baixen del cim. Seguim pujant fins que en Lluís decideix fer mitja volta i esperar-nos al coll del Festijoch.
A partir d´aquest moment formem una sola cordada de 4 integrants i tirem cap amunt. Cal aturar-se sovint donat que anem notant l´efecte de l´alçada. Els núvols han decidit que volen ser protago-nistes i, quan finalment trepitgem el cim del Dom(4.545m) a les 17.30 hores, la visió és molt limitada. Mala sort ! Informen al nostre company de la nostra situació per walkie mentre el vent ens fueteja. Tot just fer les fotos i emprenem el camí de tornada.
El descens el fem molt més ràpid,cal afanyar-se perqué és molt tard.
Cap a les 21 hores ens retrobem amb el nostre company després de ser testimonis d´una enlluernadora posta de sol. Altra cop tots plegats ens disposem a afrontar el pas més delicat,però ara de baixada i a les fosques. Tot i això,després d´un llarg ràpel arribem de nou al peu de la glacera Festi sense contratemps. Ens tornem a encordar i,força esgotats,iniciem el darrer tram del descens.
Arribem al refugi a les 2,30 hores de la matinada amb les forces sota mínims,després de gairebé 23 hores d´haver-ne sortit. Coincidim amb la gent que s´està preparant per començar l´ascensió al Dom, però en una nova jornada. Agraïm el tè que ens prepara el guarda i,tot seguit, descansem unes hores a la cambra dels guies. Després d´esmorzar a les 8 tocades,recollim tot el material i fem el camí de tornada cap a Randa.
La visió de l´església ens indica que s´ha acabat la caminada. Tenim l´opció de dutxar-nos al càmping i tastar el wallis rosti(un plat local molt calòric) abans de finalitzar la nostra maratoniana estada en aquest indret alpí. Ara només ens restaran 11 hores de cotxe fins a casa.
L´acumulació d´hores ens acaba ressituant. Ens encanta anar als Pirineus,però els Alps... definitivament són una altra cosa.
