Alps-Cerví(4.478m) 2016

EL CLUB ALPÍ PALAMÓS CORONA EL CIM DEL CERVÍ 24 ANYS DESPRÉS! - (4478M)

(Constituit l’any 1991, el Club Alpí celebra el seu 25è aniversari coronant el cim que dóna forma al logotip de l’entitat)

El Matterhorn o Cervino, és sense dubte la muntanya més emblemàtica d’Europa degut a la seva impressionant figura, i una de les catalogades com més boniques del planeta. Aquesta gran piràmide de roca, ha estat sempre i segueix essent avui dia, un dels cims més preuats per alpinistes d’arreu del món.

Per aquest motiu ara fa 25 anys, quan es va constituir el Club Alpí Palamós, es va decidir que el perfil d’aquesta muntanya passaria a ser la imatge i logotip de l’entitat.

L’any 1992, quan el CAP comptava amb només un any de vida, en Miquel Àngel Romero i en Lluís Ropero van ser els primers socis de l’entitat en fotografiar-se al cim del Cerví. Des de llavors hi ha hagut diversos intents però hem hagut d’esperar fins aquest passat 25 d’agost de 2016, (24 anys després), moment en que una cordada de tres alpinistes de l’entitat palamosina, han tornat a enfilar-se amb èxit fins la mítica creu que corona aquest meravellós cim. La cordada ha estat formada per en Jesús Correa, en Lluís Martí i la Violeta León, tots tres socis de l’entitat.

Per vies diferents: L’any 1992 es va fer per la via Suïssa i aquest any s’ha fet per la via Leone de la vesant Italiana. La diferència bàsica rau en la major verticalitat de la via Leone que fa sobretot més complicada la baixada del cim. Per aquesta raó molts alpinistes que pugen per la Leone, després fan la baixada per la Hornli (suïssa) però el fet de que la cordada palamosina pugés i baixés per la Leone els va alliberar el camí de tornada sense trobar pràcticament ningú durant la baixada.

Com sempre recordem una muntanya no s’ha completat amb èxit fins que la hem baixat, i en aquesta en concret, la baixada requereix una especial concentració i podríem dir que és tant o més tècnica que la pujada.

Per la seva posició, història, bellesa i dificultat tècnica, es tracta d’una escalada que podríem definir com a complexa i compromesa, en una de les muntanyes més boniques del planeta.

Hi ha muntanyes que per diferents factors, segueixen despertant el mateix interès anys després de les seves primers ascensions. El Cerví és una d’aquestes. Tot i que no s’escala com als seus inicis i que el Club Alpí Itialià i Suís l’ha equipat amb algunes maromes (corda gruixuda per superar trams de parets verticals o desplomades), o cadenes, manté el seu estatus. No en va, segueix tenint la taxa de mortalitat més alta de qualsevol pic dels Alps.

Estratègia:
Tot i que hi ha molts factors que s’escapen del control humà, els tres companys del Club Alpí han treballat de valent per assegurar-se’n de tenir opcions de fer el cim. Una bona preparació física i tenir molt clares les maniobres d’ascensió, ha estat claus. Altres factors com la meteorologia s’escapen del nostre abast, però en aquesta ocasió tot ha anat de cares, i s’han trobat amb un temps immillorable, punt que ha estat molt favorable per contribuir en l’èxit de l’ascensió.

Aclimatació:
En Jesús, en Lluís i la Violeta, estan immersos en una exigent preparació per encarar un repte majúscul aquest proper 7 d’octubre, moment en el qual sortiran cap a Nepal a intentar coronar l’anomenat Cerví de l’Himàlaia, el majestuós Ama Dablam de 6856m.

Per aquest motiu acaben de passar una setmana als Alps entrenant en alçada i durant aquests dies han pogut fer fins a 8 cims de més de 4mil metres, entre ells el Cerví.

El passat dimecres 24 d’agost es van llevar d’un càmping on estaven allotjats a la Vall d’Aosta amb l’objectiu de pujar fins al Refugi de Carrel a 3800m.

Cal tenir en compte que venien del Massís del Monte Rosa on havien fet un bon grapat de quatre mils, entre ells el Zumsteinpitze de 4469m i havien passat dues nits en alçada, incloent una nit al refugi més alt d’Europa, la Capanna Margherita a 4455m.

Això sense dubte va contribuir a que ja arribessin aclimatats a l’intent del Cerví i els va permetre pujar al refugi de Carrel ràpidament, amb una sensació molt positiva i sense ni rastre de cansament acumulat. Des de Carrel, el dijous 25 a les 5 de la matinada començarien la jornada d’atac al cim. A les 8h ja havien arribat al Pic Tyndall, des d’allà van perdre força temps degut a que certs passos són autèntics embuts i creen taps amb altres cordades, però de forma respectuosa, avançant-ne algunes de considerablement més lentes que ells i esperant-se amb les altres... a les 11.30h ja estaven al cim. Ho havien aconseguit.

Un cop feta la foto de rigor, calia tornar al refugi de Carrel. Sense baixar la concentració això sí, començava una llarga sèrie de ràpels i desgrimpades molt aèries i delicades. Quasi 7h més tard arribaven al refugi i l’endemà amb calma baixarien de nou a Cervinia per encarar el retorn a Palamós.

Curiositats:

Als Alps Cal matinar més que al Pirineu. A diferència del nostre Pirineu, les muntanyes dels Alps tenen una mitjana de 1000metres més d’alçada que les nostres, i per aquest motiu l’hora de sortir del sac s’avança considerablement. Durant aquesta setmana als Alps no s’han llevat cap dia mes tard de les 4 am. Això suposa entre d’altres coses, començar les primeres hores a fer activitat sota la llum dels frontals.

Al refugi de Carrel normalment hi ha una olla molt grossa on tothom hi posa neu i es va fonent per fer aigua. En aquesta ocasió feia tan bon temps que no hi havia neu per fondre i l’aigua era un bé més que preuat allà dalt. El palamosins es van enganxar amb l’arnés i una cinta per deixar-se caure darrera del refugi per poder agafar una mica de gel i fer aigua. Van ser l’enveja de molts.