7 Setembre 2014 Curses muntanya i orientació
Del 14 al 18 de setembre hem tornat a visitar els nostres estimats Alps suïssos per fer-hi un "master" d'alpinisme. L'objectiu és la Dent Blanche (4.356m). Una de les muntanyes amb més magnetisme i bellesa d'aquest massís,El podem considerar com un diamant de roca atractiu per qualsevol de les seves vessants,però gens fàcil d'accedir-hi. Fins i tot per la ruta "normal" o més comuna, que és la que nosaltres triem per a intentar fer el cim presenta molta dificultat.
Remuntem la Vall d'Hérens per arribar al refugi Dent Rossier(3.507m), on ens instal•lem per descansar. L'endemà,després de llevar-nos a les 4h i esmorzar,sortim a les 05.00h del matí.Tot just sortir a les fosques,ens veiem grimpant una cresta de roca coberta de neu de la nit passada, que ens porta a un pla de gel. En aquest punt ens il•lumina una sortida de sol amb unes vistes indescriptibles de la Vall de Zermatt, amb el Monte Rosa, Cervino, Dent d'Hérens, i al fons el Mont Blanc, un espectacle increïble. Continuem progressant per superar un contrafort de roca descomposta, coberta de neu i perillosa. Superat aquest tram arribem a un coll que ens porta a l'aresta final fins arribar al peu d'una gran torre de roca que ens barra el pas. L'evitem per l'esquerra amb un flanqueig exposat, amb dos llargs de corda i uns pendents de roca i gel de 70 graus. Ens situem per sobre d'aquest "gendarme" a 4.150m. Es comença a tapar amb una boira espessa, i acabem de pujar per la dreta la segona torre. Aquí fem una valoració de les hores de llum que ens resten,del temps de tornada i les condicions en les què ens trobem. Decidim fer la volta (una renúncia a temps és una victòria), i deixar-ho per una altra ocasió. Arribem de negre nit a les 21 h al refugi,cansats però sencers,
Gràcies Dent Blanche.
Remi Serra, Pere Llauradó i Zisko Rodríguez
