Vam estar rumiant com podíem celebrar aquest aniversari tan especial d'en Xavi, una de les persones amb una trajectòria més rellevant dins del món de la muntanya a Catalunya.
Arriba als 80 anys en plena forma, treballant intensament amb l'elaboració de les seves guies.
Aquest palamosí-santjoanenc d'adopció, després de recórrer tot el litoral de la Costa Brava, cercant on establir la seva residència un cop arribada la seva jubilació, el va acabar de decidir el fet de l'existència d'un centre excursionista actiu.
Francesc Xavier Gregori i Pons nascut a Barcelona l’any 1945. Va exercir professionalment de publicista i dissenyador gràfic. S’inicià ben aviat en l’excursionisme i l’esquí de muntanya, de la mà del seu pare, que li va inculcar el coneixement i el respecte per la natura. Ha estat vinculat a entitats com a soci: Foment Excursionista de Barcelona (1962), i després al Centre Excursionista de Catalunya (1969), on ha desenvolupat la major part de la seva activitat muntanyenca. Des del 2010 és soci del Club Alpí Palamís i Sant Joan.
En Gregori se'l considera com l'introductor de les raquetes de neu al nostre país. Organitzà els cursos hivernals amb raquetes de neu(1996) durant una dècada. La seva contribució a l'esquí de muntanya amb unes Fitxes-esquí(1980-1987) que encara avui són una referència.
Ha participat en competicions i ral·lies d'aquesta disciplina. Alhora ha exercit com a instructor d'ambdues modalitats. També ha desenvolupat tasques com a director i control de diverses proves.
S'ha embarcat en expedicions a l'Hindu Kush afganès(Noshaq 7.492m), Alps Stauning de Grenlàndia, Ski-Raid 6000 als Andes xilens, Ruta dels 4000 a l'Atlas del marroc.
Ha recorregut les serralades més emblemàtiques amb esquís : Pirineus, Alps(francesos, italians, suïssos, austríacs).
Ha col·laborat amb una gran quantitats d'articles i com a fotògraf en diferents revistes especialitzades: Muntanya, Vèrtex, Liken i Extrem.
Pel que fa a la seva vessant divulgativa, és l'autor d'una gran munió de guies excursionistes d'arreu de Catalunya:
Excursions amb esquís pel Parc Nacional de Sant Maurici i Aigüestortes (1984); La Vall de Núria-Balandrau-Taga-Puigllançada (1989); El massís del Canigó: Carançà-Mentet-Costabona(2000), Val d’Aran (2001), Vall de Núria-Ulldeter(2001), Aigüestortes-Sant Maurici (2002), Vall de Cardós-Vallferrera (2003), Costa Brava, les Gavarres,
Ardenya (2004), Cap de Creus-l’Albera(2006), Pica d’Estats-Montroig (2006), Estanys d’Andorra (2010), Pla de l’estany (2013), Costa Brava. Baix Empordà (2014), Costa Brava. Alt Empordà(2018), Excursions a peu per Aigüestortes i Sant Maurici(2020), Excursions a peu per les Gavarres(2022), Excursions a peu del Montgrí(2023), Excursions a peu del Cap de Creus(2024), Estanys Oblidats de Catalunya(2024).
La seva aportació al món excursionista català l'han fet mereixedor de guardons com ara l'Ensenya d'Or de la FEEC(2015) o el Premi Vila de Palamós(2018). Ha rebut guardons literaris com el premi Columna.
Després d'una jornada molt intensa amb la sortida al Puig de Sant Gregori, la vetllada prometia emocions fortes. Sabíem que seria un esdeveniment únic i irrepetible. Hem agrait molt la presència de 4 representants del Centre Excursionista de Catalunya(CEC), amb algun dels quals el nostre homenatjat feia més de 40 anys que no s'havien vist. La Dolors Gurri representant de la Junta Directiva del CEC li ha lliurat una litografia de començaments de segle XX i una carta d'agraiment del President del CEC Eduard Cayón. En Zisko Rodríguez en representació de la nostra entitat li entregà un parell de botes de muntanya Scarpa. Segons ens ha recordat “volem que en Gregori s'agafi bé al terra i no es foti més de "morros"; aquestes alçades de la vida i amb el seu currículum, no ens podem permetre des del club que torni a caure”.
Queda lluny aquell mes de març de 2010, quan van arribar a la seva nova casa a Sant Joan de Palamós amb la Rosa, i ens van portar una de les nevades més grans que es recorden en els darrers 80 anys. En la seva intervenció al documental dels 25 anys del Club Alpí de 2015, afirmava que es meravellava del que érem capaços de fer en una entitat modesta com la nostra. El cert és que el seu mestratge i les experiències que ha compartit amb tots nosaltres ens han meravellat i ens ha fet grans. Ell ja sap fa temps que és un dels nostres. Com diuen els argentins: Ché que bueno que viniste!
Com no podia ser d'altra manera des d'aquest moment en Francesc Xavier Gregori i Pons passa a ostentar el títol de soci honorari, la màxima distinció de la nostra entitat.
Per molts anys Xavi!