Expedició Pisang Peak(6.091m) 2004

Avui 21 de setembre del 2003 ha entrat vent pels Pirineus. No és un dia per acostar-s´hi. Serà millor anar a les serralades interiors. El Montseny acaba essent l'escollit. Mentre fem la clàssica grimpada a les Agudes des de Sant Marçal, és produeix el moment clau: deixem volar la nostra imaginació i sintonitzem voluntats. En Joan diu : "M'agradaria anar a l'Himalaia". En Pere respon : "A mi també !". Fa temps que ens belluga pel cap i calia trobar un punt de recolçament mutu. Doncs... per què esperar ? Si els nostres desitjos convergeixen, fem-los realitat ! El massís de l'Annapurna serà el nostre destí . 

Caldrà fer tots els preparatius amb temps. Hi ha qüestions que no poden esperar : com escollir l'època de l'any (millor a la tardor), demanar vacances a la feina (el mes de novembre), reservar el vol (serà temporada alta), fer els tràmits d'entrada (visats i permisos), decidir amb qui i com farem l'ascensió ... Tot plegat un munt d'accions que no es poden deixar pel darrer moment . Ens haurem de marcar un ordre de prioritats i anar-les complint. 

Mentre transcorren els mesos anem preparant-nos tant física com mentalment pel que ens espera. Les sortides amb els companys del Club Alpí Palamós ens van donant la consistència necessària . Fem una estada als Alps al massís del Montblanc. Malgrat no fer cim, per circumstàncies que ara no analitzarem, l'experiència ha estat molt profitosa. 

A mida que s´acosta la data de partida intensifiquem la nostra preparació. S'ha treballlat bé i no tenim problemes de darrera hora. Tot i les notícies un tant alarmistes que ens arriben des de Kathmandú, de saquejos i disturbis pels assassinats de 14 nepalesos a l'Irak i el setge de la guerrilla maoista en moltes zones del País, no ens fan desistir del nostre propòsit. 

 El viatge és llarg,més de 24 hores,però després del trajecte Barcelona-Madrid-Roma- Bangkok-Kathmandú finalment arribem al Nepal. Només aterrar ens n'adonem que estem immersos en un món,amb maneres de fer molt diferents i amb un altre ritme de vida. L´expressió : "No problem" de seguida s'entén com : "Aquí passa alguna cosa". La mínima estada a la capital serveix per enllestir els permisos de trekking, d'ascensió i les taxes d'entrada. També per conèixer el nostre guia (en Dawa) i els portejadors (Santa, Phuri, Rana i Geysel) . 

Els dies d'aproximació fins el poble de Pisang(3.000metres) ens serveixen per conèixer el modus vivendi d'aquest poble divers integrat per 60 etnies i 50 llengües. Hi trobem molts ponts que travessen el riu Marsyangdi, incomptables caravanes de mules (únic mitjà de transport a més dels nombrosos portejadors), passem per poblets petits on la gent viu del camp i dels trekkers,els nens ens saluden amb l´inevitable "Namaste" (hola i adéu). Comencem a veure la immensitat de les muntanyes de l'Himàlaia. A mida que pugem, les parets de 5.000, 6.000, 7.000 i 8.000 metres ens envolten i aclaparen. És un regal per la vista i pels altres sentits. 

Un cop instal.lats a Pisang,cal concentrar-se en l'ascensió. Tenir present tot el material que cal portar,el menjar,les tendes ... Avui és 7 de novembre i el dia és bo com la resta fins el moment. Comencem el nostre procés d'aclimatació pujant fins a 4.000m. on fem pràctiques d'ascens amb jumar i descens amb ràpel. Tornem per dormir al poble. L'endemà comença el gran trasllat i tothom es mobilitza . Cal pujar tot el material fins el camp base (4.300m.). Nosaltres aprofitem per arribar fins els 5.000m. per després baixar i dormir en les tendes del camp base. El dia següent es torna a desmuntar-ho tot per tal d'instal.lar-nos al camp d'alçada (5.400m.). El camí ha estat dur, ja hem començat a notar els efectes de l'altitud. Costa respirar perquè en aquest punt tenim la meitat d'oxígen que ens condicions normals. El pendent i el cansament fan que ens aturem sovint. Quan se'n va el sol la temperatura davalla molt i ens posem dins el sac de dormir perquè fa fred i ens hem de llevar d'hora demà. 

Són les 3 del matí del 10 de novembre. Després d'equipar-nos amb la vestimenta d'alta muntanya i prendre un tè calent comencem l'atac al cim. El termòmetre marca -10º C i gairebé no hem dormit . Pugem les primeres rampes lentament fins que el nostre cos s'adapta a la nova situació. Els llums dels nostres frontals perden eficàcia a mida que el sol s'aixeca. És un moment màgic veure com despunta la claror del dia per sobre els cims de 7.000 i 8.000 metres. En aquest punt comença la part més delicada de l'escalada . Cal instal.lar cordes fixes amb l'ajut d'estaques de neu i el martell piolet. La muntanya se'ns presenta amb la seva màxima verticalitat. Cal esforçar-se al límit i amb l'impuls del jumar i el piolet ens anem acostant cap el nostre preuat objectiu. A cada llarg de corda cal assegurar-se amb la baga i el mosquetó. El sol llueix amb força i vol que el sentim. Estem molt a prop però l´efecte combinat de l´alçada i la neu (toba i profunda) fa que el ritme s'alenteixi molt. Guanyar uns metres ens demana un gran esforç, però en aquest punt avançar només és qüestió de força mental . A la fi arriba el moment en què no és possible pujar més amunt perquè tot queda els nostres peus. Hem fet el cim ! Són les 11,30 hores. L'alegria es desborda mentre ens anem recuperant de l'esforç . Exhausts ens abracem. Hem fet una cosa gran . EL NOSTRE SOMNI S'HA FET REALITAT. 

Les vistes des del mirador privilegiat que representa el Pisang Peak (6.091m.) són indescriptibles : al sud tenim el Manaslu (8.156m.),al sud-oest tenim el Lamjung Himal (6.932m.), l'Annpurna II (7.939m.),l'Annapurna IV (7.525m.),el Machhapuchhre (6.993m.),el Gangapurna (7.454m.), al nord veiem el Chulu est (6.584m.),al nord-est el Jimlung Himal (7.125m) a l´oest divisem l´Annapurna sud (7.219m.), el Tilicho (7.134m.), el Nilguiri (7.061m.),l´impressionant Dhaulagiri (8.167m.) i el punt culminant del massís l´Annapurna I (8.091m.). 

 Després d'intentar captar tota aquesta panoràmica de cims i del grup al capdamunt, cal tornar. Fer un cim no és arribar dalt de tot. Ara hem de fer el descens que no serà senzill. L'augment de la temperatura i la inclinació del terreny obliguen a anar amb molt de compte. Baixar rapel·lant demana concentració i no cometre errades. Mentre anem baixant i cobrim llargs de corda s'ha d'anar recuperant tot el material. Afortunadament la feina dels sherpes i de tot el grup fa que arribem tots sans i estalvis al camp d'alçada. Són les 16,30 hores. Ara cal recollir tot l'equip i desmuntar el camp. Tot i haver arribat aquí encara ens resta força desnivell per cobrir. Hem d'anar altre cop fins el camp base i des d'aquí fer el descens fins el poble. Són les 21 hores i arribem a Pisang, avui dormirem al llit. Han estat 700 metres d'ascens, 3.000m. de descens i 18 hores continuades de marxa. Aquesta nit podrem celebrar tots plegats l'èxit assolit. 

Tal i com escriu el prestigiós alpinista austríac Kurt Diemberger al seu llibre dedicat al K2 : " pertanys a la muntanya mentre hi ets,però una vegada deixes d´estar-hi la muntanya et pertany a tu". 

Pere LLauradó i Joan Ferrer. (Club Alpí Palamós).