15 Mai 2016 Itineraris Megalítics
Tres integrants del nostre Club, en Jesús Correa, la Violeta León i en Lluís Martí, van marxar el passat 7 d’octubre direcció Nepal amb l’ambiciós objectiu de coronar el cim de l’anomenada perla de l’Himàlaia, l’Ama Dablam de 6856m d’alçada. Per fer-ho, abans realitzarien un trekking d’aclimatació durant el qual assolirien els cims del Gokyo Ri de 5357m i el Lobuche East de 6119m. Un cop arribats a Katmandú el dia 9 d’octubre, van instal·lar-se a l’hotel al centre de Thamel i van començar a preparar tot el material i el menjar que aniria amb ells durant el trekking d’aclimatació per separar-lo del material d’alçada i el menjar que farien servir a partir del camp base del Lobuche i l’Ama Dablam. Aquest darrer material i menjar aniria repartit en tres barrils i els esperaria directament al Camp d’alçada del Lobuche. Després de fer les darreres gestions amb l’agència de Katmandú a través de la qual es va contractar un xerpa d’alçada i els serveis bàsics del Camp Base, el mateix dia 10 varen volar cap al petit aeroport de Luckla, des d’on començarien el trekking el mateix dia. L’avió va patir un retard de 3h per una avaria i un cop a Luckla no els va arribar l’equipatge, però tot i això, es va iniciar el trekking per fer nit a Phakding i no perdre un dia d’aclimatació. El següent dia varen anar fins a Namche Bazar, i l’endemà des de Namche van fer una sortida fins al monestir de Thame i per tornar a dormir a Namche. Finalment, aquella nit uns portejadors els van fer arribar els equipatges que s’havien extraviat amb el vol de Luckla. Des de Namche farien parades a Dole, Machermo, i Gokyo. El dia que varen arribar a Gokyo varen aprofitar per pujar al Gokyo Ri de 5357m d’alçada i tornar a baixar a dormir a Gokyo a 4700m. Aquests “puja i baixa” van molt bé per a l’aclimatació.
La jornada que venia a continuació seria dura, calia passar el Chola Pass (5450m) i fer una llarga travessa fins arribar a Dzongla a 4850m. Arribats a Dzongla, tocava un dia de descans que va anar molt bé ja que l’endemà havien d’intentar fer el cim del Lobuche East de 6119m. El dia 18 arriben al Camp d’alçada del Lobuche East, on es retroben amb els tres barrils que havien preparat a Kathmandú amb tot el material i menjar d’alçada, i coneixen en Doma Chiri Sherpa, que s’uneix a l’equip ja fins al final de l’expedició.
Al Lobuche però, en Doma porta un company amb ell, en Lakpa Sherpa, ens comenta que som dels primers en fer cim i ve a revisar les cordes fixes que porten poc temps muntades. El camp d’alçada del Lobuche East es troba a 5350m. A les 18h intentem agafar el son perquè ens hem d’aixecar a les 23h de la nit per esmorzar i sortir abans de la mitja nit. Durant tota l’ascensió en Lakpa Sherpa es situa al davant i va revisant cada estaca, posant-ne de noves on creu que cal reforçar la seguretat. El 19 d’octubre a les 6:30h del matí van fer cim en Lakpa i en Lluís, seguits per en Jesús, i aquest per la Violeta i en Doma.
Després d’haver assolit amb èxit el Lobuche, i sense tenir cap problema greu d’aclimatació, es van dirigir al Camp Base de l’Ama Dablam, fent una parada abans al poblat de Periche. El dia 20 van arribar al camp Base de l’Ama Dablam a 4600m. El 22 van pujar a equipar el Camp1 a 5800m amb menjar, tenda, gas etc, i varen tornar a baixar al Camp Base. Compartien permís i serveis bàsics com la tenda menjador amb altres muntanyencs vinguts d’arreu del món. Amb nosaltres, dos alemanys, un suec i una xinesa. A la foto falten dos israelians que varen haver de marxar sense poder provar de fer cim ja que no hi havia la muntanya equipada encara.
Amb d’incertesa de si s’acabarien muntant les cordes fixes a temps, el dia 23 van arribar un grup de sherpas al camp base i van assegurar que entre el 25 o el 26 estarien les cordes fixes a punt. Es varen canviar els plans lleugerament per evitar tornar a baixar més al Camp Base i no perdre més dies. A més, des dels accidents del 2006 i el 2015 al C3, ha quedat absolutament en desús i ningú hi fa nit. Això implica que cal sortir des del C2 amb una molt llarga jornada per davant, i com que al C2 tampoc hi ha lloc per quedar-s’hi a la baixada, s’haurà de fer cim i baixar fins al C1. El dia 26 van pujar a dormir al C1 novament, el dia 27 es va pujar fins al C2. Al C2 hi estarien poques hores, van descansar de 18h a 22h aproximadament, es varen preparar una mica d’esmorzar i abans de la mitja nit ja sortien per fer l’atac al cim.
Poc després de sortir del C2 es fa un flanqueig i de seguida es troben uns corredors de gel molt verticals. Durant l’ascens d’aquests corredors el company Jesús perd un crampó que cau centenars de metres avall en mig d ela foscor sense possibilitats de recuperar-lo, i això l’obliga a abandonar. En Lluís continua l’ascensió i el segueixen la Vio amb en Doma Sherpa. Puja el vent i la temperatura baixa notablement amb una sensació tèrmica per sota dels -20º. El vent no s’atura fins que arriben al cim. En Lluís arriba a dos quarts de vuit del matí, i la Violeta i en Doma Sherpa a les 9h aproximadament. A les 10h inicien la baixada tots tres.
A les 18h aproximadament es retroben amb el company Jesús al C1, on fan nit el 28, i el dia 29 al matí inicien la baixada fins al Camp Base on podran celebrar amb els dos alemanys la fita aconseguida. El dia 30 baixen fins a Tengboche, i inicien la tornada per la vall del Khumbu, aturant-se a Namche Bazar i Luckla. De Luckla agafaran un vol a Katmandú, on es tornarà perdre l’equipatge! Però seguint la l’estil Nepalí, els barrils acaben arribant just a temps per agafar el vol de tornada a Bcn.
