Aquest passat 15/16 d'abril, s'ha disputat una prova de resistència molt exigent, la Marxa 24h del Cap de Creus. 87km amb 3000m de desnivell positiu. Dos corredors del Club Alpí Palamós han pujat al podi en 2ª i 3ª posició, estem MOLT orgullosos de tenir entre nosaltres corredors d'aquest nivell, i aquests resultats posen de relleu l'excel·lent estat de forma i la seriositat amb que es preparen tant física com mentalment. 

Moltes felicitats companys Oriol Borras Tigre Bestiali Loren Aguado! 

Classificació 2017: https://24horesdelcapdecreus.wordpress.com/classificacio-llarga/

CAMPIONA DE CATALUNYA 2016, SUBCAMPIONA D'ESPANYA 2016 I CAMPIONA DE LA COPA CATALANA 2016 - MODALITAT BTT ENDURO


 Copa Catalana 2016, Campionat d'Espanya 2016 i Campionat de Catalunya 2016.

Parlem amb la Janet Puiggròs, que tot i no haver entrenat amb els podis com a objectiu, ha signat un final de temporada increïble, sumant al seu més que envejable palmarès en la modalitat de BTT Enduro, el Campionat de Catalunya 2016, el Subcampionat d’Espanya 2016  i la Copa Catalana 2016.

Tres podis que  repassem amb ella, mentre ens explica que si segueix competint no és ni molt menys per pujar als podis, sinó que ho fa perquè encara es diverteix sobre la bici.

Janet, sempre em sorprèn la teva extrema sinceritat, dius que no t’importen els podis?  “Jo no entreno per guanyar curses, simplement surto a passar-m’ho bé els caps de setmana amb les amigues amb les que comparteixo l’afició de l’enduro, de fet al campionat d’Espanya m’hi vaig inscriure una setmana abans”.

Què vol dir entrenar per guanyar doncs? “Entrenar per competir significa passar de fer-ho perquè vols a fer-ho perquè ho marca el calendari d’entrenament, programar la setmana amb sessions de tècnica, sessions físiques etc… i jo això ja ho he fet durant molt temps. Ja en vaig tenir prou. Ara surto a passar-m’ho bé, i si m’animo a darrera hora, i em sento amb ganes o motivada per fer alguna cursa la faig. Res més”.

Com pot ser que competeixis amb noies a les que els hi dobles l’edat i encara estiguis a un nivell tant alt? Tinc la sort de tenir la tècnica perquè vinc del món del rally, on les bicis eren molt més difícils de controlar. A l’enduro he arribat amb una base tècnica molt sòlida i això em permet competir amb noies molt més joves que jo i que físicament estan molt fortes”.

Diuen que amb l’edat la gent som cada vegada més prudents i que deixem els esports de risc de banda... és cert? Tu deus ser l’excepció que confirma la regla no?

“Sí si, això és totalment cert, sóc molt prudent i no arrisco com algunes de les meves contrincants. La que em va treure el primer lloc del darrer campionat d’Espanya té 19 anys i una de les rivals més fortes que tinc a Catalunya en té 18. Una lesió per mi seria molt més greu i amb una recuperació molt més lenta que per elles, i per tant, efectivament sóc més prudent que fa 20 anys”.

Com va anar el Campionat d’Espanya? Esperaves quedar segona?

“El resultat va ser extraordinari, però la prova va ser molt dura perquè vam córrer dissabte i diumenge. Normalment es fa un cap de setmana abans l’entrenament i el següent la cursa, però per evitar desigualtats amb la gent que te a prop el circuit i pot entrenar-lo a diari, s’està començant a canviar el reglament. Aquest campionat per exemple ja es va fer així i vam fer 40km i 1700m de desnivell dissabte i el mateix diumenge altre cop en cursa. A mi personalment em va passar factura el cansament del dia abans. Ara el reglament sembla que seguirà aquesta línea de entrenament i cursa en dies seguits i prohibirà fer entrenaments els dies abans de la cursa, perquè els resultats finals siguin més justos”.

Doncs per anar-te malament el segon calaix del podi no està gens malament! Com justifiques la teva segona posició? “Les baixades eren molt tècniques i a mi aquest tipus de descensos se'm donen molt bé. Jo penalitzo a les parts més físiques. Però si em preparés a consciència per anar a guanyar, possiblement perdria la motivació per la bici. I admeto que encara que no busqui podis, un cop sóc allà, en mig d’una cursa, soc competitiva i m’agrada fer-ho millor que el que em segueix”.

Sempre ens comentes que no vas a buscar podis però en tens una bona col·lecció...

“Mira, al campionat de Catalunya no sabia si presentar-m’hi i al final hi vaig anar i vaig quedar primera, aquí va ser on em vaig plantejar anar al campionat d’Espanya, però fins just una setmana abans encara no ho tenia gens clar. Com que m’havia anat bé al campionat de Catalunya vaig decidir provar-ho i vaig quedar segona.

La Copa Catalana han estat 6 curses al llarg de tota la temporada, d’aquestes sis curses una no puntua, te la pots saltar si vols. Per tant es premia la regularitat, i aquí també vaig quedar primera de la general”.

Reconec que ni jo m’esperava un final d’any tan bo, i sempre es gratificant tenir bons resultats, però sobretot estic contenta perquè segueixo passant-m’ho bé sobre la bici, sortint amb amics, descobrint llocs i a sobre fent salut.

Com està el món de l’enduro femení al país? Cada cop hi ha més noies aficionades a aquesta modalitat del descens i l’enduro i són molt jovenetes. Hi ha futur segur.

De cares a l’any vinent tens plans o seguiràs improvisant com fins ara? Seguríssim que serà com ara, si em ve de gust faré algunes proves el 2017 i sinó no. Tinc una d’edat que el cos tampoc m’ho demana, jo segueixo fent bici per sortir els caps de setmana amb la gent amb la que m’ho passo be. Mentre pugui seguir tenint bons resultats al nivell que estic ara, sortint només caps de setmana i sense arriscar massa, possiblement segueixi participant en algunes competicions, quan el ritme que porto ara no sigui suficient doncs seguiré fent bici com a diversió, que és la meva principal motivació.

Moltes gràcies Janet per cedir-nos aquests minuts, salut i força bici per molts anys.

Entrevista per Lluís Martí

Fotografies de la 13ª Marxa dels Traginers