5 Agost 2012
15 i 16 de març 2012
Després de dormir unes hores dins del cotxe a l´aparcament de Bielsa (1250 m) em poso a caminar a les 05:15h en direcció cap al balcó de Pineta. És negra nit i la lluna mengüant, però encara dóna una mica de llum. Segueixo la pista que va a Llanos de la Larri i em passo el desviament que porta al circ de Pineta. Perdo 30 minuts fins que rectifico i agafo el camí correcte. Arribo a la font per repostar aigua i veig que surt un esquifit fil d´aquest valuós líquid, vital a muntanya.
Sense cap entrebanc arribo al balcó (2500m ) amb òptimes condicions. Són les 11:30, les vistes es mostren espectaculars i en primer pla es presenta la Nord. La seva visió em fa venir records. Penso.Mentre menjo un entrepà,fruita i xocolata,decideixo anar cap a dalt a provar si aquesta vegada es deixarà estimar...
La tria està feta, m´equipo amb el casc, arnés,mosquetons,cordino,
cintes i rapel.lador.Potser no serviran per res, però ...per si de cas.
Arribo a la base de la paret i al peu de la primera canal, l´estudïo a recer, ja que la glacera penja desafiant a sobre d´aquest embut. Passo ràpid aquest tram i em poso a escalar l´enforcadura de 200m que porta a la primera secció de la plataforma de gel. La travesso i arribo a l´alçada de la rimaia que porta a la segona secció o part superior. Evito aquest pas trencadís i flanquejo a la dreta, just per la perpendicular on vam caure fa uns anys. Aquí la inclinació de la via és més vertical però la intueixo més segura i sòlida.Continuo progressant,passo just pel lloc on vam saltar cap a baix l´any 2008 i arribo a l´entrada del segon corredor,desprotegit de neu i gel. M´asseguro a una cinta plana muntada en un bloc de roca que bloqueja el pas i recupero l´alè després de l´esforç en aquest últim tram.Progresso grimpant aquest pas de pedra i sento com els grampons xeriquen amb l´olor a fòsfor amb la fricció. Aquesta fissura mixta inclinada va en diagonal de dreta a esquerra fins a la part superior, tota coberta de neu glaç. La Nord acaba aquí. Descanso, menjo alguna cosa,faig les fotos de rigor i gaudeixo de les vistes i de la feina feta. A continuació camino el camp de neu fins a la part del cim i baixo per la ruta normal dubtant si vaig a Tucarroya o al refugi de Góriz a dormir.Em decanto per aquest últim ja que prefereixo sopar calent i descansar bé. Arribo a les 18:30h amb el privilegi de no trobar ningú, excepte el guarda Ivan i dos amics seus. La "hidratació ", el sopar i l´esmorzar són molt bons.
L´endemà em poso en marxa a les 08:00h resseguint el GR11 per les feixes que rodegen la Punta de las Olas fins el coll d´Añisclo i d´aquí a baix fins al cotxe. Tinc que confessar que el recorregut de tornada, coneixent-lo , ha sigut més difícil del que pensava.Les terrasses estaven cobertes de neu amb el risc que qualsevol relliscada em portés a l´abisme; i del coll cap a baix.També amb molta neu a la part alta,que no deixava trobar el camí correcte,havent d´intuir-lo fins trobar els senyals blancs i vermells.
Acabo arribant a l´aparcament sense cap entrebanc , i així dono per tancat aquest repte personal. La Nord del Mont Perdut finalment s´ha deixat estimar.
Zisko
18/03/2012
