Imprimeix

Retolació dels cims del municipi de Palamós 2015

el .

Al terme de Palamós, no hi ha cims destacables, al ser un municipi costaner, tots ells, són petites elevacions o turons molt arrodonits per l’erosió a excepció dels penya-segats que donen al mar. Les seves alçades són molt modestes.
La part pertanyent a la Serra de les Gavarres s’estèn des de les inmediacions del Puig Cargol fins el Puig Xifra, agafant els petits turons i fondalades del paratge Balitrà, en els límits amb Calonge, i des del Montagut fins el Figuerar, en els límits amb Vall-llobrega.
La part de la serra litoral del Massís de Begur, s’estèn des de Sa Punta d’es Molí, on s’aixeca el far, fins el Puig del Terme, límit amb Mont-ras, algunes petites elevacions és despenjen a tocar el nucli urbà. La major part està dins el PEIN Castell-Cap Roig.

El diumenge 18 de gener de 2015 una dotzena de membres del Club Alpí Palamós van col·locar els rètols del sector costaner.

El diumenge 1 de febrer de 2015 un altre grup de la nostra entitat va enllestir la retolació del sector dels contraforts de les Gavarres. 

En total han estat uns 30 rètols identificatius que ajudaran a conèixer el nostre territori més proper.

Retolació de cims de Palamós Retolació de cims de Palamós

Podeu veure totes les fotos al següent enllaç : https://picasaweb.google.com/102455432706331445499/RetolacioDelsCimsDelMunicipiDePalamos2015#

 

El grup coordinat per en Remi Serra i en Pere Parra han retolat els següents punts :

SECTOR COSTANER

Puig    Esteve
Alçada segons  el ICC escala 1:5.000   - 22,9 m. s.n.m.
Alçada segons el ICC escala  1:25.000 - 21 m. s.n.m.
Senyal geodèsic   nº   313103015
Coordenades   UTM :    X- 0512302     Y- 4634267
Esteve (1417)
És tracta del promontori estratègic on hi ha les ruïnes de l’antic castell medieval de Sant Esteve de Mar, data el segle XII i està construït possiblement a sobre d’algún edifici romà. Comprat per el Batlle reial Astruc Ravaia l’any 1277. És transformà en mas l’any 1396.


Sa     Corbatera
Alçada segons el ICC escala 1:5.000  - 35,2 m. s.n.m.
Alçada segons el ICC escala 1:25.000 - 34 m. s.n.m.
Senyal geodèsic  nº   313103016
Coordenades  UTM :    X- 0513268     Y- 4634484
Corbatera (1315), sa Corbatera (1511-1716), la Covertera (1822)
És tracta del tossal rocós que hi ha a llevant de la platja de Castell, damunt el qual hi ha les restes del poblat iberoromà datat dels s. VII-VI a.C. fins al s.I.II d.C. i que ha originat el nom de la platja.
Actualment l’anomenen erròniament “Sa Cobertera”, deformació del primitiu nom que segurament feia al·lusió a la colònia de corbs marins, que fins fa poc niaven a les seves penyes.


Puig    d’en    Roura
Alçada segons l’ ICC,  escala 1:5.000  -  54,7 m. s.n.m.
Alçada segons el mapa “Costa Brava”, Editorial Piolet, escala 1:25.000 - 51 m. s.n.m.
Coordenades UTM :    X- 0513481    Y- 4634580
Puig situat sobre la Foradada de Castell format per un conjunt de penya-segants de gran alçada.

Puig    d’en    Gener
Alçada segons l’ ICC,  escala 1:5.000  - 71,3 m. s.n.m.
Alçada segons l’l ICC,  escala 1:25.000 - 71 m. s.n.m.
Alçada segons el mapa “Costa Brava”, Editorial Piolet, escala 1:25.000 - 72 m. s.n.m.
Coordenades UTM :    X- 0513738    Y- 4634871
Puig situat per sobre la Cala Sanià. Molt aprop del seu cim hi ha una cova sepulcral, natural amb estructures adossades del període calcolític.

Puig    Ayadell
Alçada segons l’ ICC,  escala 1:5000  - 97,5 m. s.n.m.
Alçada segons l’ ICC,  escala 1:25.000 - 97 m. s.n.m.
Alçada segons el mapa “Costa Brava”, Editorial Piolet, escala 1:25.000 - 96 m. s.n.m.
Alçada segons el mapa  “Les Gavarres”, Editorial Alpina, escala 1:40.000 - 101 m. s.n.m.
Alçada segons el mapa del Consorci de les Gavarres escala 1:40.000 - 96 m. s.n.m.
Cooordenades UTM :    X- 0513714    Y- 4635071
podio de Ayadell (1315), puig de Edell (1511), puig de Adell (1731), podio de Adell (1734)
El ICC, l’Editorial Alpina i el Consorci de les Gavarres, l’ anomenen “Puig Boter”.
Situats enmig de la platja de Castell destaca per la seva altitut per radera de la Casa Puig.Palou (Mas Castell), obra noucentista construïda entre els anys 1945.1946, inspirada en un palau renaixentista.

Puig    del    Terme
Alçada segons l’ICC,  escala 1:5.000  - 132,5 m.s.n.m.
Alçada segons l’ICC,  escala 1:25.000 - 133 m. s.n.m.
Alçada segons el mapa “Costa Brava”, Editorial Piolet, escala 1:25.000 - 132 m. s.n.m.
Alçada segons el mapa “Les Gavarres”, Editorial Alpina, escala 1:40.000 - 139 m. s.n.m.
Alçada segons el mapa del Consorci de les Gavarres, escala 1:40.000 - 132 m. s.n.m.
Coordenades UTM :    X- 0514218    Y- 4635512
Puig allargassat on a la seva carena hi han els termes nº 5 i 6 que limiten amb el municipi de Mont-ras. Mariners i pescadors el conèixen com a “Puig dels Tres Pans”.

Puig    de    Migdia
Alçada segons l’ICC,  escala 1:5.000  - 85,2 m.s.n.m.
Alçada segons l’ICC,  escala 1:25.000 - 85 m. s.n.m.
Alçada segons el mapa “Costa Brava”, Editorial Piolet, escala 1:25.000 - 84 m. s.n.m.
Alçada segons el Consorci de les Gavarres, escala 1:40.000 - 84 m. s.n.m.
Coordenades UTM :    X-0513136    Y- 4635842
Es tracta del  Puig més alt  entre la Torre Mirona i el Mas Canyet. A dalt  encara hi ha la fita nº 4 que limita amb Mont-ras.El nom és relativament nou, ja que durant la fixació dels termes dels anys 1400 i 1717 s’el conexia com Puig Ingens i durant el reconeixement de l’any 1924 com Puig Bofill.

Puig    Huguer
Alçada segons l’ICC,  escala 1:5000  - 67,2 m. s.n.m.
Coordenades UTM :    X- 0513160    Y- 4635643
puig Huguer (1315), puig Hualguer (1439), puig Uguer, puig Euguer (1511), puig Uguet, puig d.en Uguer (1531)
És tracta del Puig situat a llevant del Puig Ingens o Migdia, entre el mas Canyet i la Torre Mirona, citat en la sentència arbitral del rei Martí I, de l’any 1400, per delimitar les batllies de Palamós i Palafrugell.

Puig    de    n’Estany
Alçada segons l’ICC,  escala 1:5.000  - 44,9 m. s.n.m.
Coordenades UTM :    x- 0512490    Y- 4636153
puyg d.en Estany (1315), puig d.en Estany (1682)
És tracta del Puig que hi ha al vessant nord de la Torre Mirona, on fa més de set segles hi havia construït el mas Estany.

Puig    Pellicer
Alçada segons l’ICC , escala 1:5.000  - 56,8 m.s.n.m.
Alçada segons l’ICC, escala 1:25.000 - 57 m. s.n.m.
Alçada segons el mapa “Costa Brava”, Editorial Piolet, escala 1:25.000 - 57 m. s.n.m.
Alçada segons el mapa “Les Gavarres”, Editorial Alpina, escala 1:40.000 - 55,6 m. s.n.m.
Coordenades UTM :    X- 0512331    Y- 4634955
lo Puig Pellicer (1716), lo puix Pallise (1822)
És pot situar a ponent del mas Agustí de la Fosca i està vorejat pel camí que va a Castell per llevant, i  l’antic camí de Sant Joan al mas Canyet, per ponent i nord. En el mateix lloc hi havia estat edificat el mas Pellicer, abans del s.XIV, segons consta en una escriptura de l’any 1362.

Ses    Serres
Alçada segons l’ICC, escala 1:5.000  - 52,2 m. s.n.m.
Alçada segons l’ICC, escala 1:25.000 - 51 m. s.n.m.
Alçada segons el mapa “Costa Brava”, Editorial Piolet, escala 1:25.000 - 51 m. s.n.m.
Senyal geodèsic nº  312103027
Coordenades UTM :    X- 0511795    Y- 4634866
serres Dums, serra,Serres (1315), Serradoms (1425-1531), serra de Omps (1650), las Cerras, las Serras (1716-1822), serra de Oms, las Seras (1822)
És tracta de la petita serra que hi ha al nord de la Fosca, des de la riera Aubi fins a s’Alguer. Aquest mateix lloc, des del s. XIV, se’l coneix pel nom genèric de ses Serres.

Puig    de    la    Coma
Alçada segons l’ICC, escala 1:5.000  - 54,2 m. s.n.m.
Alçada segons el mapa “Costa Brava”, Editorial Piolet, escala 1:25.000 - 55 m. s.n.m.
Coordenades UTM :    X- 0511252    Y- 4633918
lo puig de la Coma (1716), lo puix de la Coma(1822)
Petit puig situat a prop del barri del mas Guàrdies, on actualmente hi han les abandonades instalacions del càmping la Coma.

Puig    del    Molí    de    Vent
Alçada segons l’ICC, escala 1:5.000  - 56,4 m. s.n.m.
Alçada segons l’ICC, escala 1:25.000- 56 m. s.n.m.
Alçada segons el mapa “Costa Brava”, Editorial Piolet, escala 1:25.000 - 57 m. s.n.m.
Senyal geodèsic  nº  312103022
Coordenades UTM :    X- 0510975    Y- 4633929
podium de Pedrono(1288), puig de Pedrono (1315), puig des Pedró (1458),puig del Padro (1507), puig de Sant Joan (1531), podio del Padro (1516), lo puix Padró (1716-1822)
Abans del s.XVI el nom més popular emprat fou el de puig del Pedró de Sant Joan o puig Pedró de Vila-romà. En aquest puig confluïen els dominis de tres senyorius, el d’Aguilar pel sud i ponent, el del castell de Sant Esteve de Mar pel est, i el del castell de Vila-romà pel nord. El nom actual li vé del molí de vent que estaba construït al vessant sud, ja esmentat al 1567. Durant la guerra civil, l’Exercit Republicà, instalà al seu cim, la 15ª Bateria de Costa, defensa artillera amb bunkers i refugis subterranis, que entrà en servei el 20 de gener de 1938.

Puig    Tavell
Alçada segons l’ICC, escala 1:5.000  - 35,5 m. s.n.m.
Alçada segons l’ICC, escala 1:25.000 - 33 m. s.n.m.
Coordenades UTM :    X- 0510428    Y- 4635125
podio d.en Tavell (1573), lo puig Tavell (1716)
És el puig on hi havia el mas Tavell, el qual estaba situat entre l’actual col·legi Vedruna i el Cementiri Municipal de Palamós. Fins fa pocs anys se’l conexia amb el nom de “Ca l’Arenes”

El    Cap    Gros
Alçada segons l’ICC, escala 1:5.000  - 71,0 m. s.n.m.
Alçada segons l’ICC, escala 1:25.000 - 71 m. s.n.m.
Alçada segons el mapa “Costa Brava”, Editorial Piolet, escala 1:25.000 - 72 m.s.n.m.
Alçada segons el mapa “Les Gavarres”, Editorial Alpina, escala 1:40.000 - 74,5 m. s.n.m.
Alçada segons el Consorci de les Gavarres, escala 1:40.000 - 72 m. s.n.m.
Vèrtex geodèsic  nº   312104001
Coordenades UTM :     X- 0512076    Y- 4633409
És un promontori de relleu feréstec qu cau acinglerat sobre el mar. Està situat entre les cales Margarina, arrecerada a migdia i Rocafosca al nord.
Josep Pla el descriu de la següent manera: “sembla un grandiós llom d’elefant que s’immergeix a la mar amb un aire pesat i bonàs i una indeferència monstruosa”.

El     Pedró
Alçada segons l’ICC, escala 1:5.000  - 24,2 m. s.n.m.
Coordenades UTM :     x- 0511082    Y- 4632849
És tracta d’un petit altiplà, que s’estèn des del lloc on era edificat l’antic convent dels Agustins fins les pedreres properes a Sa Punta d’es Molí.
A partir de 1302 s’hi construïren els primers molins de vent, gràcies a la llicència que donà el rei Jaume II. En aquesta época el Pedró era conegut pel Puig dels Molins.
A mitjan segle XIV apareix el topònim “Pedró” en elsdocuments notarials, però no és fins els segles XVII i XVIII que es mostra més profusament. Durant el segle XIX també se’l coneixia com a Mont Calvari.

Turons dins d’aquest sector,impossibles de visitar per estar dins de propietats tancades :

Puig    Ros
Alçada segons l’ICC, escala 1:5.000 -  30,2 m. s.n.m.
Alçada segons el mapa”Costa Brava”, Editorial Piolet, escala 1:25.000 - 33 m. s.n.m.
puig Ros (1716)
És el petit puig que hi ha entre el pla de Vall-llobrega i l’antic camí ral de Palamós a Palafrugell El mas Ros,del qual es tenen notícies des de principis del segle XV, està construït dalt d’aquest puig. Molt a prop hi ha les restes d’una antiga mina de galena.

Puig    Brugarol
Alçada segons l’ICC, escala 1:5000 -  35,8 m. s.n.m.
Alçada segons el mapa “Costa Brava”, Editorial Piolet, escala 1:25.000 - 37 m. s.n.m.
Està situat entre el carrer de la Rutlla Alta de Sant Joan de Palamós i el mas Masoni o Pepó, enmig del bosc.
Rep el nom del mas Brugarol, actualmente conegut com mas Crispí o mas del Vent, darrerament polèmic pel seu claustre presumptament romànic.

Puig    de    la    Fosca
Alçada segons l’ICC, escala 1:5.000 -  11,6 m. s.n.m.
lo Puig de la Foscha (1716), lo puix de la Fosca (1822)
És el petit puig que hi ha a la part central de la platja de la Fosca, enfront de la roca Fosca o roca Negra.
Està ocupat per les abandonades instalacions del càmping Bellafosca.

SECTOR DELS CONTRAFORTS DE LES GAVARRES

Puig    Aguilar
Alçada segons l’ICC, escala 1:5.000 -  64,6 m. s.n.m.
Alçada segons l’ICC, escala 1:25.000 -  65 m.s.n.m.
Alçada segons el mapa “Costa Brava”, Editorial Piolet, escala 1:25.000 - 66 m. s.n.m.
Senyal  geodèsic  nº  312103028
Coordenades  UTM :    X- 0511063    Y- 4635455
podium de Aquilari (1287), puyg Daguilar (1315), puig des Guilar (1511-1531), puig Desguilar (1511-1681), puig
del Figuerar, limita per llevant amb la riera de Vall-llobrega i per ponent amb el camí ral de Sant Feliu de Guixols a Palafrugell.
Apareix el 1287 en una escriptura notarial i després en el capbreu del 1315, relacionat amb el mas Aguilar o senyoriu d’Aguilar Aguilar (1774)
És el Puig situat al nord del mas Parals  .
L’ICC i l’editorial Alpina l’anomenen Puig d’en Perals.
Al cim hi ha les restes de mines de ferro, coure i plom.

Puig    d’en    Colls
Alçada segons l’ICC, escala 1:5.000 -  26,3 m. s.n.m.
Alçada segons l’ICC, escala 1:25.000 - 26 m. s.n.m.
Alçada segons el mapa “Costa Brava”, Editorial Piolet, escala 1:25.000 - 26 m. s.n.m.
Cooedenades  UTM :    X- 0510722    Y- 4635266
puig d.en Colls (1516-1681)
És el petit puig que hi ha entre el mas Colls des Guilar i el pi d’en Xana, enfront té el poliesportiu de Palamós i la riera de Vila-romà.
Fou citat en els capbreus del senyoriu d’Aguilar dels anys 1561 i 1681.
L’ICC l’anomena puig d’en Botet.

Puig    de    les    Roques
Alçada segons l’ICC, escala 1:5.000 -   62,7 m. s.n.m.
Alçada segons l’ICC, escala 1:25.000 – 62 m. s.n.m.
Coordenades  UTM :    X- 0510230    Y- 4635293
La petita serra de les Roques s’estèn des de els masos Gorgoll i Gallardó fins la bòbila de Belitrà
L’ICC anomena amb aquest nom l’elevació situada més al nord-est d’aquesta serra.
És un turó boscós, sense visibilitat i curiosament no té cap roca destacable.

Puig Xifra
Alçada segons l’ICC, escala 1:5.000 -  91,2 m.s.n.m.
Alçada segons l’ICC, escala 1:25.000 -91 m. s.n.m.
Alçada segons el mapa “Costa Brava”, Editorial Piolet, escala 1:25.000 - 88 m. s.n.m.
Alçada segons el mapa “Les Gavarres”, Editorial Alpina, escala 1:40.000 - 89 m. s.n.m
Alçada segons el Consorci de les Gavarres, escala 1:40.000 - 88 m. s.n.m.
Coordenades  UTM :    X- 0509750    Y- 4634786
puig Gifra (1614-1646), lo puig Xifra (1716-1822), lo puix Xifere, lo puix Xifre (1822)
Aquest topònim és posible que fos molt més antic i estigués relacionat amb l’antic mas Gifre, Gifra o Xifra de la Roca, esmentat a principis del s. XIV. En aquella época, el puig rebia el nom de  Sa Roca o puig de Sa Roca (sa Rocha, Sa Roca (1315-1682), (puig de Sa Rocha, puig de la Rocha (1561-1681).
És el puig més alt, situat a ponent del Pla de Nau i sobreels masos Gorgoll i Gallardó (antigament mas Xifra de la Roca).
A tots els mapes consta amb el nom de Puig d’en Xifre.

La Capgrossa
Alçada segons l’ICC, escala 1:5.000 -  82,7 m. s.n.m.
Coordenades UTM :    X- 0509980    Y- 4634886
És el nom que li dona l’ICC a una de les cotes central de la petita serra de les Roques. Aquest topònim és erroni, ja que la Capgrossa en realitat és l’indret comprès entre el puig Jenoer i el camí ral de Sant Feliu de Guixols a Palafrugell, lloc on foren construïdes a començament del segle XIX les tres cases més antigues del barri del Tennis o “Pla des Pla”.

Puig    Jenoer
Alçada segons l’ICC, escala 1:5.000 -  33 m. s.n.m.
Alçada segons el mapa “Costa Brava”, Editorial Piolet, escala 1:25.000 - 33 m. s.n.m.
Coordenades UTM :    X- 0510403    Y- 4634771
Lo puig Januer (1716), puix d.en Jane, puix Genufre, lo puig Genue, puig d,en Gener (1822)
Està situat entre el mas Gallardó i el mas Font, al vessant de llevant del Puig Xifra i tocant l’antic camí ral de Sant Feliu de Guixols a Palafrugell. Al seu costat hi han les cases de la Capgrossa.
Antigament va tenir el nom de puig de n’Alba, podio d.en Alba (1315), puig d.en Alba (1682)

Puig    de    Sa    Guardiola
Alçada segons l’ICC, escala 1:5.000 -  53,9 m. s.n.m.
Alçada segons l’ICC, escala 1:25.000 - 54 m. s.n.m.
Alçada segons el mapa “Costa Brava”, Editorial Piolet, escala 1:25.000 - 54 m. s.n.m.
Coordenades UTM :    X- 0510560    Y- 4635870
puyg de Sa Guardiola (1315), puig de Sa Gordiola (1511), puig de Sa Guardiola (1531), puig de la Gordiola (1561)
Està situat al nord del mas Colls des Guilar, pel sud limita amb el torrent de la Pietat.
Aquest nom figura enels capbreus d’alguns senyorius de Vila-romà.
Antigament era vinya plantada, avui dia és un bosc de mata baixa amb alguns pins.

Puig Corsà
Alçada segons l’ICC, escala 1:5.000 -  112,3 m.s.n.m.
Alçada segons el mapa “Costa Brava”, Editorial Piolet, escala 1:25.000 - 112 m. s.n.m.
Alçada segons el mapa “Les Gavarres”, Editorial Alpina, escala 1:40.000 - 109,7 m. s.n.m.
Coordenades UTM :    X- 0509602    Y- 4636055
A uns 100 metres a migdia del punt més elevat, en un planer per sobre el mas Salvà, hi ha el senyal geodèsic nº  312103017
puig Corsà (1716)
Situat a ponent del molí Xifra de Vall, rep el nom del mas Corsà, el qual segurament ja existía abans del segle XIV.

Puig    Arbúcies
Alçada segons l’ICC, escala 1:5.000 -  165,7 m. s.n.m.
Alçada segons l’ICC, escala 1:25.000 - 162 m. s.n.m.
Alçada segons el mapa “Costa Brava”, Editorial Piolet, escala 1:25.000 - 165 m. s.n.m.
Alçada segons el mapa “Les Gavarres”, Editorial Alpina, escala 1:40.000 - 164,8 m. s.n.m.
Coordenades UTM :    X- 0509602    Y- 4636055
Arbúcies  (1315.1682), Arbucias (1682)
Puig ampli situat a ponent i al nord del mas Salvà, s’estèn fins dalt del Pla del Llop i fins a Roca Rubia pel nord.
Als mapes de l’Icc hi consta amb el nom de la Roca Blanca.

Puig    d’en    Niell
Alçada segons l’ICC, escala 1:5.000 -  167,2 m. s.n.m.
Alçada segons l’ICC, escala 1:25.000 - 167 m. s.n.m.
Alçada segons el mapa “Costa Brava”, Editorial Piolet, escala 1:25.000 - 167 m. s.n.m.
Alçada segons el mapa “Les Gavarres”, Editorial Alpina, escala 1:40.000 - 162,7 m. s.n.m.
Coordenades UTM :    x- 0508633    Y- 4636195
És el Puig que hi ha a ponent del Pla del Llop, les seves vessants de migdia  arriben fins les vinyes del mas Niell, ara conegut com Can Baraca, ja dins el terme de Calonge. Molt a prop d’aquestes vinyes, en la confluència dels torrents del Pla del Llop i de Capell, hi ha la fita termenal  nº 5, que separa els municipis de Calonge i Palamós.

Puig Capell
Alçada segons l’ICC, escala 1:5.000 -  252,5 m. s.n.m.
Alçada segons el mapa “Costa Brava”, Editorial Piolet, escala 1:25.000 - 251 m. s.n.m.
Coordenades UTM :    X- 0508209    Y- 4636752
És el punt més elevat que hi ha per sobre la capçalera del torrent Capell, on encara hi ha la fita termenal nº 4, que delimita Palamós i Calonge.
Per llevant limita amb l’antic camí que anava del mas Gorgoll fins a Fitor.

Montagut
Alçada segons l’ICC, escala 1:5.000 -  266,4 m. s.n.m.
Alçada segons l’ICC, escala 1:25.000 - 266 m. s.n.m.
Alçada segons el mapa “Costa Brava”, Editorial Piolet, escala 1:25.000 - 265 m. s.n.m.
Alçada segons el mapa “Les Gavarres”, Editorial Alpina, escala 1:40.000 - 269 m. s.n.m.
Alçada segons el Consorci de les Gavarres, escala 1:40.000- 265 m. s.n.m.
Coordenades UTM :    X- 0509144    Y- 4637361
A uns 150 metres al sud-est del cim, en una corba del camí que va de Vall-llobrega a Fitor, hi ha el senyal geodèsic nº  312102015
Mont Acutus (1287), mont Agut (1287-1315), Montagut, Mont Gut, Muntagut (1511-fins ara)
És un puig I un extens paratge que ocupa tot el vessant nord del castell de Vila-romà.                Al cim hi ha la construcció prehistórica més antiga de Palamós: el dolmen de Montagut (posible galería catalana en “U”).
Des de aquest indret s’albira una de les vistes panoràmiques millors de tot el municipi.

Puig    d’en    Comte
Alçada segons l’ICC, escala 1:5.000 -  171,7 m. s.n.m.
Alçada segons l’ICC, escala 1:25.000 – 168 m. s.n.m.
Alçada segons el mapa “Costa Brava”, Editorial Piolet, escala 1:25.000 – 169 m. s.n.m.
Alçada segons el mapa “Les Gavarres”, Editorial Alpina, escala 1:40.000 – 152  m.s.n.m.
Alçada segons el Consorci de les Gavarres, escala 1:40.000 – 169 m. s.n.m.
Coordenades UTM :    X- 0509540    Y- 4637137
podio d.en Compte (1584), puig d.en Compta (1716-1726), lo puix d.en Comta (1822)
Està situat a ponent del mas Izquierdo i al sud de l’urbanització del mas Falquet.
Antigament s’el conexia amb el nom de puig Feret o Fred.
L’any 1924, al fer el reconeixement oficial dels termes entre Sant Joan de Palamós i Vall-llobrega, situaren la tercera fita dalt del seu cim.
En els mapes de l’Iccc hi consta amb el nom equivocat de puig Antoniet. El mapa Alpina i el Consorci de les Gavarres l’anomenen puig d’en Boix.

Puig    Antoniet
Alçada segons l’ICC, escala 1:5.000 -  150,2 m. s.n.m.
Alçada segons el mapa “Costa Brava”, Editorial Piolet, escala 1:25.000 – 148 m. s.n.m.
Alçada segons el mapa topogràfic Nacional, escala 1:25.000 – 151 m. s.n.m.
Coordenades UTM :    X- 0509735    Y- 4636735
Puig Antoniet (1716)
Nom del puig que hi ha sobre el mas Antoniet, pel vessant nord.
Al cim, el 1865, s’hi va plantar el terme nº 4 que delimita els municipis de Palamós (Vila-romà) i Vall-llobrega.
Al mapa de l’ICC apareix amb el nom de puig d’en Boix.

Puig Gorgoll
Alçada segons l’ICC, escala 1:5.000 -  27,9 m.s.n.m.
Coordenades UTM :    X- 0509957    Y- 4634135
Gorgoll (1531)
És el puig situat a ponent del mas Gorgoll, pel nord limita amb la carretera C-31, que fa la circunvalació de Palamós.
Un dels primers esments del mas i el seu paratge es troba en el capbreu del castell de Vil-romà de l’any 1531.


Altres topònims de Vila-romà i Palamós, referents a “Puig” sense saber la seva ubicació:
Puig  de  s’Aladerny
Puig  d’en  Boga
Pujol  de  na  Bruia
Puig  de  Corbatges
Puig  de  la  Font
Puig  d’en  Gafarot
Puig  d’en  Geli
Puig  de  Llobatons
Puig  Llobet
Puig  sa  Longanya
Puig  d’en  Miró
Puig  des  Morer
Pujol  d’en  Mostera
Puig  Perarnau
Puig  de  Ramal
Puig  de  Riustanys
Puig  Rodó
Puig  de  na  Rufina
Puig  Salvà
Puig  de  la  Sumera
Puig  Arnau  Vidal
Puig  del  mas  Vinyals
Puig  de  Volada
Puig  Tinyós

Textes  extrets de :

Toponímia de Vila-romà i Palamós, 1ª part, Guspira nº 8, Pere Trijueque i Fonalleras
Toponímia de Vila-romà i Palamós, 2ª part, Guspira nº 9, Pere Trijueque i Fonalleras
El Termenal de Palamós, Guspira nº 2, Pere Trijueque i Fonalleras
Els Masos de Vila-romà, 2ª part, Guspira nº 4, Pere Trijueque i Fonalleras
Palamós, Quaderns de la revista de Girona nº 15, Rosa Maria Medir i Huerta i Carles Sapena
Baix Empordà, Atles de Catalunya, Enciclopèdia Catalana nº 9, Varis autors


Mapes  consultats:

Mapa Institut Cartogràfic Català, (ICC) escala 1:5.000
Mapa de Fitor, Edicions Baix Empordà, escala 1:16.000
Mapa Institut Cartogràfic Català, (ICC), escala 1:25.000
Mapa “Costa Brava”, Editorial Piolet, escala 1:25.000
Mapa Topográfico Nacional, 334-IV, escala 1:25.000
Mapa “Les Gavarres”, Editorial Alpina, escala 1:40.000
Mapa “Les Gavarres”, Consorci de les Gavarres, escala 1:40.000