Imprimeix

La Nord del Mont Perdut en solitari 2012

el .

Després del múltiple accident l'any 2008,un dels components torna durant els dies 15-16 de març per assolir la cara nord del Mont Perdut (3.355m) en solitari.

Podeu veure totes les fotos clicant el següent enllaç.

https://picasaweb.google.com/clubalpi/LaNordDelMontPerdutEnSolitari#

Després de dormir unes hores dins del cotxe a l'aparcament de Bielsa (1250 m) em poso a caminar a les 05:15h en direcció cap al balcó de Pineta. És negra nit i la lluna mengüant, però encara dóna una mica de llum. Segueixo la pista que va a Llanos de la Larri i em passo el desviament que porta al circ de Pineta. Perdo 30 minuts fins que rectifico i agafo el camí correcte. Arribo a la font per repostar aigua i veig que surt un esquifit fil d'aquest valuós líquid, vital a muntanya.

 

Sense cap entrebanc arribo al balcó (2500m ) amb  òptimes condicions. Són les 11:30, les vistes es mostren espectaculars i en primer pla es presenta la Nord. La seva visió em fa venir records. Penso. Mentre menjo un entrepà, fruita i xocolata, decideixo anar cap a dalt a provar si aquesta vegada es deixarà estimar...

La tria està feta, m'equipo amb el casc, arnés, mosquetons, cordino, cintes i rapel.lador. Potser no serviran per res, però ...per si de cas.

Arribo a la base de la paret i al peu de la primera canal, l'estudïo a recer, ja que la glacera penja desafiant a sobre d'aquest embut. Passo ràpid aquest tram i em poso a escalar l'enforcadura de 200m que porta a la primera secció de la plataforma de gel. La travesso i arribo a l'alçada de la rimaia que porta a la segona secció o part superior.

Evito aquest pas trencadís i flanquejo a la dreta, just per la perpendicular on vam caure fa uns anys. Aquí la inclinació de la via és més vertical però la intueixo més segura i sòlida. Continuo progressant, passo just pel lloc on vam saltar cap a baix l'any 2008 i arribo a l'entrada del segon corredor, desprotegit de neu i gel.

M'asseguro a una cinta plana muntada en un bloc de roca que bloqueja el pas i recupero l'alè després de l'esforç en aquest últim tram. Progresso grimpant aquest pas de pedra i sento com els grampons xeriquen amb l'olor a fòsfor amb la fricció.

 

Aquesta fissura mixta inclinada va en diagonal de dreta a esquerra fins a la part superior, tota coberta de neu glaç. La Nord acaba aquí. Descanso, menjo alguna cosa, faig les fotos de rigor i gaudeixo de les vistes i de la feina feta.

 

A continuació camino el camp de neu fins a la part del cim i baixo per la ruta normal dubtant si vaig a Tucarroya o al refugi de Góriz a dormir.Em decanto per aquest últim ja que prefereixo sopar calent i descansar bé. Arribo a les 18:30h amb el privilegi de no trobar ningú, excepte el guarda Ivan i dos amics seus. La "hidratació", el sopar i l'esmorzar són molt bons.

 

L'endemà em poso en marxa a les 08:00h resseguint el GR11 per les feixes que rodegen la Punta de las Olas fins el coll d'Añisclo i d'aquí a baix fins al cotxe. Tinc que confessar que el recorregut de tornada, coneixent-lo , ha sigut més difícil del que pensava.Les terrasses estaven cobertes de neu amb el risc que qualsevol relliscada em portés a l'abisme; i del coll cap a baix. També amb molta neu a la part alta, que no deixava trobar el camí correcte, havent d'intuir-lo fins trobar els senyals blancs i vermells.  

Acabo arribant a l'aparcament sense cap entrebanc , i així dono per tancat aquest repte personal. La Nord del Mont Perdut finalment s'ha deixat estimar.

 

Zisko

18/03/2012