Imprimeix

Expedició Muztagh Ata (7.546m) 2011

el .

L'expedició al Muztagh Ata (7.546m) formada pel Miguel Madrero i la Fina Huerta ha fet cim.

Es tracta de la muntanya més alta assolida mai per un membre del Club Alpí Palamós.

Podeu veure les fotos clicant el següent enllaç :

https://picasaweb.google.com/clubalpi/ExpedicioMuztaghAta7546m2011#

 

 

El Muztagh Ata (7.546m) o "pare de les muntanyes de gel", és el segon cim més alt de la serralada del Kunlun, pel darrera del Kongur (7.719m).

Està situat a pocs km de la frontera entre la Xina i el Pakistan, prop de l'autopista del Karakorum.

El Muztagh Ata ocupa el lloc número 47 entre les montañas més altes del món.

És un massís bicèfal de 400km quadrats (com la superfície d'Andorra) amb 2 cims: el cim secundari (7.184m) i el cim principal (7.546m) separats per gairebé 2 km de distància.

 

L'expedició ha estat molt interessant, no només per la muntanya, sinó també per la gent amb la que hem coincidit, per exemple: en el grup de camp base hi havia un basc que en "sus tiempos mozos" va fer expedicions amb coneguts alpinistes i allà va trobar-se amb Fernando Garrido, Coque (alpinista valencià que nosaltres no conexiem) i també hi havia el metge Javier Botella de Maglia (que fa investigacions en relació amb el mal d'alçada), aquest últim és tot un personatge.

En relació amb l'ascensió el plantejament que havíem fet d'aclimatació va ser adequat: 

Tot i arribar a 4400m  en només 1,5 dies(una mica justet) vam fer 3 camps d'altura (camp 1 a 5300m, camp 2 a 6200m i camp 3 a 6600m, el camp 3 normalment es posa a 6800m, però com que anavem molt carregats vam decidir posar-lo aquí i pensem que va se acertat). El problema més gros en la planificació va ser la informació del temps, només hi havia informació pels diferents expedicionaris que trucaven a coneguts i es veu que passava una cua d'un tifó... Finalment sembla que també vam estar encertats en triar el dia d'atac. Els camps d'alçada tenen unes vistes fantàstiques, del camp 1 al 2 és la part més maca, on hi ha les esquerdes, després el paisatge és més monòton.