Imprimeix

Dom 2007, la muntanya indomable

el .

Sortim del poble de Randa (1.410m) enfilant les primeres rampes que ja no ens deixaran fins arribar al refugi. Encara tenim ben viu el trajecte en cotxe del dia anterior fins a Chamonix, sota una tempesta de pluja i llamps. Avui sembla que els núvols ens volen donar una treva, tot i fer-nos costat tot el camí. Seguim els senyals blancs i blaus i les fletxes, agafant-nos quan cal a tota mena de passamans, esglaons, escales i cordes que equipen els passos més exposats.

 

 Després de 4 hores i mitja arribem al Domhütte (2.940m) encapçalats en tot moment per en Liam, un alpinista novell de 9 anys, que ens ha fet suar de valent. El mal temps d'aquests darrers dies ha fet que ens trobem gairebé sols al refugi, on només hi ha 2 o 3 grups més.

Coneixedors de l'exigència dels Alps, decidim agafar-nos l'endemà com a dia d'aclimatació i de reconeixement de la ruta. Això ens dóna més marge per a la consolidació de la neu caiguda. Al vespre,després d'assaborir un bon sopar envoltats de força gent arribada durant tot el dia, intentem dormir unes hores fins que l'inconfusible . “Morgen, morgen“ ens fa llevar a les 3 del matí. 

Un cop esmorzats,comencem l'ascensió passades les 4 al darrera de la majoria de grups. Fem 2 cordades (Joan,Josep i Pere) i (Lluís i Zisko) per travessar la glacera Festi i arribar al peu del Festijoch. Aquí veiem l'altra gent progressant,i fins i tot ens envien un “regalet” en forma de roca que ens passa molt a prop.Ens costa superar aquest  pas de grau II situat a més de 3.700 metres.Està equipat amb cordes i per accedir al coll posterior cal fer un petit ràpel.  

En aquest punt seguim la ruta normal i canvien cap a la glacera Hohberg,vorejant a certa distància uns seracs amenaçadors. Anem remuntant per la neu en bones condicions. Ens aturem per menjar i reposar forces i aquí comencem a creuar-nos amb les cordades que baixen del cim. Seguim pujant fins que en Lluís decideix fer mitja volta i esperar-nos al coll del Festijoch.  A partir d'aquest moment formem una sola cordada de 4 integrants i tirem cap amunt.

Cal aturar-se sovint donat que anem notant l'efecte de l'alçada. Els núvols han decidit que volen ser protago-nistes i, quan finalment trepitgem el cim del Dom a les 17.30 hores, la visió és molt limitada. Mala sort!  Informen al nostre company de la nostra situació per walkie mentre el vent ens fueteja. Tot just fer les fotos i emprenem el camí de tornada. 

El descens el fem molt més ràpid, cal afanyar-se perqué és molt tard. Cap a les 21 hores ens retrobem amb el nostre company després de ser testimonis d'una enlluernadora posta de sol. Altra cop tots plegats ens disposem a afrontar el pas més delicat, però ara de baixada i a les fosques.

Tot i això,després d'un llarg ràpel arribem de nou al peu de la glacera Festi sense contratemps. Ens tornem a encordar i,f orça esgotats,iniciem el darrer tram del descens. Arribem al refugi a les 2,30 hores de la matinada amb les forces sota mínims,després de gairebé 23 hores d'haver-ne sortit. Coincidim amb la gent que s'està preparant per començar l'ascensió al Dom, però en una nova jornada. Agraïm el tè que ens prepara el guarda i, tot seguit, descansem unes hores a la cambra dels guies.

Després d'esmorzar a les 8 tocades,recollim tot el material i fem el camí de tornada cap a Randa. La visió de l'església ens indica que s'ha acabat la caminada. Tenim l'opció de dutxar-nos al càmping i tastar el wallis rosti (un plat local molt calòric) abans de finalitzar la nostra maratoniana estada en aquest indret alpí. Ara només ens restaran 11 hores de cotxe fins a casa.    

L'acumulació d'hores ens acaba ressituant. Ens encanta anar als Pirineus, però els Alps... definitivament són una altra cosa.