Imprimeix

Alphubel 2006, la muntanya en estat pur

el .

Anar als Alps és viure l'essència de la muntanya impregnant-se de les històries dels seus pioners. Aquí tot prèn una altra dimensió. És hora d'ordenar un munt de sensacions: una climatologia canviant, desnivells gegantins, refugis acollidors, gent competent, paisatges aclaparadors, la tensió de la primera experiència alpina...

 L'objectiu a assolir, el Dom per l'aresta festi, no ens dóna cap opció. El refugi Domhütte està tancat i sense guardes, fruit de la nevada i glaçada dels dies anteriors. Afirmar que els guardes suïssos són d'una "altra pasta" no és exagerat. Avisen establiments públics per estar a l'aguaït de la nostra arribada, ens porten a casa seva, ens ofereixen les millors opcions possibles i ens truquen per reservar lloc a un altre refugi.

 

L'Alphubel (4.206m.), situat també dins dels massís dels Mischabels, en resulta escollit. Deixem els cotxes al càmping de Randa on en Victor(el nostre amic "Brasileiro"), ens avisa la furgoneta que ens ha de dur a cercar el camí cap el refugi Taschütte (2.701m.) Hi arribem en poc més d'una hora amb prou temps per gaudir d'una bona cervesa i observar que hi prou espai per gaudir d'una bona estada amb un descans garantit. La visió des de la terrassa és excel.lent, amb un reguitzell de muntanyes imponents amb arestes esmolades i glaceres immenses : Weisshorn, Zinalrothorn, Obergabelhorn, Dent Blanche... 

Comencem l'ascensió passades les 4 del matí després d'un bon esmorzar,tastant les primeres rampes pedregoses. En arribar a la glacera ens dividim en 2 cordades equilibrades (Victor, Lluís i Zisko) i (Joan, Josep i Pere). Veiem com les primeres llums es reflexen en el Matterhorn, en el Weisshorn, canviant les tonalitats cromàtiques i pemetent-nos contemplar un espectacle visual irrepetible. Seguim salvant algunes esquerdes fins arribar al coll reposem forces i ens hidratem. Des d'aquest punt comença l'aresta que, com si fos un gran tobogan, ens permet progressar fins assolir un cim guanyat a pols, tot superant les nostres indecisions.

Dalt les emocions es desfermen i cadascú descarrega els sentiments continguts. Gaudir d'un panorama com aquest ens fa sentir privilegiats. Som molt aprop del Taschhorn que s'uneix amb una cresta amb el Dom que se'ns ha resistit. Més lluny al nord l'Oberland amb el Jungfrau,el Münch, l'Eiger. Veiem al sud-oest l'Alalinhorn,el Dufour... A l'oest domina el massís del Montblanc.

Després d'immortalitzar aquest moment, tornem a tensionar el nostre cos per no refiar-nos en el descens. Tot i que el Temps no ens vol mostrar tot el seu somriure i ens regala quatre volves de neu, arribem sense problemes al refugi. Tot plegat han estat 11 hores,amb un alt grau de satisfacció del grup. 

L'endemà ens espera la visita a Zermatt (oficina dels guies,museu alpí,carrers florits...) on es pot sentir la presència de personatges mítics (Whymper, Young, Croz, Bonatti, Messner...)

Posem la cirereta al nostre pastís fent parada i fonda obligada a Chamonix, que ens rep regalant-nos unes vistes increibles del Montblanc.
Sabem que hem de tornar a la nostra rutina,però tenim ben vives a la nostra retina imatges que ens han de marcar. Sabem que sempre ens quedaran els Alps...