Imprimeix

Alps Julians, el tresor d'Eslovènia 2013

el .

Eslovènia és la terra del Triglav, el senyor dels 3 caps (que vetlla pel cel, la terra i l´infern) i de Zlatorog ,la cabra salvatge de les banyes d’or. És un país que comparteix fronteres amb Àustria, Itàlia, Croàcia i Hongria. El seu únic parc nacional, així com la seva bandera nacional porten el nom i l’emblema del Triglav, la muntanya més alta.
El Triglav forma part del Massís dels Alps Julians,menys concorreguts que els Alps Suïssos o francesos, on les alçades són més modestes.Però,no per això,deixen de ser menys espectaculars.Els desnivells i  l’entorn natural que els envolta són de primer nivell.

Podeu veure les fotos clicant aquest enllaç :

https://picasaweb.google.com/102455432706331445499/AlpsJuliansElTresorDEslovenia2013#

El Parc Nacional del Triglav està situat al nord-oest del país molt proper amb les fronteres d´ Itàlia i Àustria. Pel que fa els seus cims principals,en destaquen el Triglav(2.864m)i el Skrlatica(2.740m)al nord,el Mangart(2.679m) i el Jalovec(2.645m)al nord-oest.Les poblacions i punts d´entrada al parc més importants són Kranjska Gora i Mojstrana al nord,Trenta i Bovec a l´oest i Stara Fuzina i Bohinjska Bistrica pel sud.També destaquen els llacs de Bohinj i Bled al sud i el riu Soca que flueix del nord-oest cap al sud-oest.

 


TRIGLAV
Mana la tradició eslovena que,com a mínim una vegada a la vida, els habitants del país han de pujar al cim de la seva muntanya més alta.Això fa que els mesos d’estiu hi pugin un rosari de persones desitjoses de complir amb aquesta obligació.
L’ascensió es pot dur a terme dels de diferents vessants.Al nord per les valls de Vrata,Knot i Krma,al sud-oest per la vall de Zadnjica  i al sud per les Valls de Bohinj,Boje i la dels 7 llacs del Triglav.
La cara nord té com a Vall més espectacular Vrata.S´hi accedeix amb cotxe des del poble de Mojstrana per una pista de 11 km fins al pàrquing del refugi Aljazev Dom.Hi ha 3 possibles rutes de pujada : Tominskov,Prag(la més senzilla) i Bamberg o Plemenice(la més difícil).
Afrontar l’ascens i el descens en el mateix dia és força exigent amb desnivells de 1.900 metres de pujada i els mateixos de baixada.El fet que hi hagin 3 refugis per sobre dels 2.300 metres fa que molta gent opti per fer-hi nit abans d’intentar el cim : Kredarica(2.515m),Stanica(2.332m)i Planika(2.401m).
En el nostre cas vam optar per pujar per Bamberg i baixar per Prag,tot fent un recorregut circular. Pel que fa aquests 2 itineraris,comentar que cal seguir els senyals vermells o les rodones vermelles amb fons blanc i que estan equipats tipus via ferrada amb claus i passamans metàl.lics.L´ascens per la via Bamberg,en ser considerada la més difícil,està poc freqüentada.El darrer tram d’aquesta ruta convergeix amb algunes de les altres,i això provoca una concentració de gent considerable fins al cim.
Per evitar la calor del mes d´agost del 2013 amb temperatures de 38-39 graus,hem sortit del pàrquing del refugi Aljazev Dom(1.015 m) a les 4,30 hores del matí.Tot i que el temps normal de pujada per la via Bamberg  marca 7 hores,nosaltres la completem en  4 hores i mitja.Pel que fa a la baixada per la via Prag s’acostuma a fer en 3 hores i mitja,però ho vam fer en 2 hores i mitja.
Un cop assolit el Triglav per primera vegada, tal i com és costum, cal posar el cos dins la bústia gegant i ser fuetejat amb una corda.Així ho ha de fer qui es vulgui considerar un veritable eslovè.

MANGART
Aquesta muntanya té una carretera d’accés revirada,estreta  i molt espectacular. S´hi arriba des del poble de Bovec ,passant per Log Pod Mangartom i assolint algun dels pàrquings situats al voltant del refugi Koca na Mangartskem Sedlu(1.906m).
Donat que és un cim fronterer entre Eslovènia i Itàlia,té també diverses vies d’ascens des d’aquests 2 països.El desnivell de pujada i baixada des del refugi  del Mangart és de 800 metres.Es pot completar en unes 2-3 hores pujant per la via eslovena(més difícil) i en 1-2 hores baixant per la via italiana.Totes dues rutes estan marcades amb senyals vermells o rodones vermelles amb fons blanc  i  equipades amb ferros  i passamans metàl•lics,molts menys a la vessant italiana.Degut a la facilitat d’arribada i a l’elevada alçada de partida rep molta gent.
És el cim més alt de l’oest dels Alps Julians eslovens amb 2.679 metres.Des de dalt podem contemplar els llacs de Fusine a la part italiana,també el seu veí  l’imponent Jalovec(2.645m) al sud i les muntanyes més altes austríaques al nord