Imprimeix

En Josep Serra a la Pedals d'Occitània 2011

el .

Entre el 17 i 19 de juny, en Josep Serra del Club Alpí Palamós, acompanyat dels germans Àvila -Eduard i Víctor- i de l'escriptor Rafael Vallbona han completat els 231 km de recorregut i 6.000 m de desnivell positiu  d'aquesta travessa en btt  pel pirineu francès.

La ruta per la cara nord del pirineu, exigent sempre pel mal temps i pel fang que dificulta enormement la pedalada, es va planejar en 3 etapes: de Vielha a Bourg d'Oueil (70km), segona nit a Aspet (90km.) i arribada de nou a Vielha (71km).

 

 

A més dels trams tècnics i dels paisatges, l'alicient d'aquestes travesses està en seguir el recorregut amb l'ajuda d'un llibre de ruta i del comptaquilòmetres. S'ha de dir que el rutòmetre en qüestió té alguna errada d'impressió i algunes explicacions poc clares; tot i això vam poder arribar cada dia al final d'etapa amb un mínim de 'desviacions involuntàries'.

Al matí del segon dia, sota una forta pluja i amb les bicicletes recobertes de fang, a uns 15 quilòmetres de Saint Bertrand de Cominges, en Víctor va trencar la pota del canvi. Una placa metàlica que fixa el desviador de darrere al quadre de la bici. I no portava recanvi. La solució d'emergència va consistir en desmuntar el desviador per permetre pedalar amb un únic plat i un únic pinyó fins al poble medieval. Després d'esgotar totes les possibilitats de reparació i de parlar-ho, el grup es va dividir. L'accidentat Víctor i en Vallbona van anar per carretera fins a Aspet i l'Eduard i en Josep van acabar els 50 km de l'etapa amb una nova dosi de fang i corriols.

 

 

 

 

 

 

 

L'última etapa només la vam poder fer tres. En Víctor va haver de tornar amb el transport de l'organització que recull els equipatges d'un final d'etapa a un altre, i es va quedar sense el preuat maillot de ‘finisher’.
Aquestes travesses són molt exigents. I a part de la condició física, cal tenir cura de molts altres detalls per reunir el màxim de probabilitats de poder-les acabar.


Des d’ara a la bossa d’eines i recanvis ja no hi falta la maleïda i fràgil pota del canvi.